Han passat uns dies des que Alberto Saiz, l’ex-cap del CNI del 2004 al 2009, va fer feina bruta a la Sexta contra l’independentisme. Hem deixat passar uns dies per a deixar temps que hi hagués un sol mitjà català que enfoqués de manera lògica, digna i jornalística l’entrevista que la Sexta va fer a Alberto Saiz, ex-cap dels serveis secrets espanyols. No perquè ho esperéssim, no cal dir.
D’una professió finançada pel poder -que és còmplice de la falsa declaració d’independència del 10 i també de la del 27 d’octubre del 2017, que ha promogut la falsa vaga de fam de Sànchez, Forn, Rull o Turull en què prenien glucosa o que ha encobert la tupinada del referèndum escocès del 2014– no se’n pot esperar cap notícia que convingui al poble de Catalunya. Bé, sí, tan sols una: la que n’ocasionaran els directius i jornalistes quan afrontin els judicis penals després de la independència de Catalunya.
A Catdavant no tan sols ens toca escriure, també ens toca trencar la censura. De què serveix fer articles que demostren que Espanya, Puigdemont i Junqueras anaven coordinats l’octubre del 2017 -com prova l’aplicació del 155 després del referèndum en comptes del 116 abans del referèndum– si solament arribem a milers de persones i no a milions? També ens toca fer pedagogia com a la sèrie de manipulació psicològica, que vam encetar amb la psicologia inversa.Alberto Saiz i la Sexta i els mitjans catalans han fet servir una tècnica molt específica i fàcil d’identificar: la desinformació. Dit en llenguatge planer, enganyar.
En una societat lliure com la que tindrem a Catalunya després de la independència, no caldrà explicar que un espia no es retira mai, que la seva obligació amb l’estat que el paga dura fins a la mort. Per tant, continuarà servint el seu país tot fent allò que és una de les tasques fonamentals de la seva feina com és desinformar. Si, per més tornes, la persona és enemiga de Catalunya i la seva independència i el canal triat és la Sexta, som davant d’una operació d’estat. Perpetrada impunement perquè l’estat espanyol sap que cap mitjà principal ni català ni espanyol la destaparà.
Saiz va mentir sobre gairebé tot. Sobre que van errar amb Puigdemont en deixar-lo escapar, quan sabem que Trapero es va manifestar disposat a detenir-lo, però ningú no en va donar l’ordre. És a dir, deixar que Puigdemont se n’anés després que aquest fes dues falses DUI va ser premeditat.
De la mateixa manera, Saiz va mentir sobre el 1r d’octubre i les urnes en dir que es van errar i que no les van trobar quan la veritat, demostrada per Catdavant, és que solament van fingir cercar-les. A Espanya, li calia que el 1r d’octubre hi hagués referèndum però en unes condicions que permetessin de qüestionar-ne la credibilitat. Exactament el que va passar. Recordem que el referèndum inaplicat era indispensable per a donar a Puigdemont, Junqueras i CUP l’excusa per no fer la DUI a 18 mesos d’encà del 27 de setembre del 2015. És a dir, Espanya va sortir guanyadora de l’octubre del 2017.
També a l’entrevista es desinforma en parlar de l’11-M com una errada, quan les investigacions s’encaminen que és una falsa bandera, o en citar Otegi, gran desmuntador de l’independentisme basc, com a persona més vigilada per Espanya. Cal llegir-ho tot al revés.
Per a camuflar tanta desinformació vital s’hi barregen tafaneries sobre Juan Carlos i Corinna perquè simpatitzem amb una persona que hauria de ser considerada enemiga de Catalunya i, per tant, no creure res del que ens vol fer creure. De manual de serveis d’intel·ligència.
Aquesta entrevista serà, al seu moment, prova fonamental contra els procés, els qui ens són actors polítics i encobridors als mitjans. Un ex-cap d’espies espanyols que ens vol fer estimar Puigdemont i el Primer d’octubre ha de tenir l’efecte contrari, és a dir, destapar-los com a eines espanyoles. Si és que volem ser independents aquest segle, no cal dir.
