Qui llegeix sovint Catdavant sabrà prou bé que Sànchez va ser mencionat per Xirinacs al llibre “La traïció dels líders”, també  que va fer una falsa vaga de fam mentre prenia glucosa amb Rull, Forn i Turull, que va provar de negar que el 1r d’octubre fos un referèndum per la independència i que va renegar de la unilateralitat.

Divendres, a Catalunya Ràdio, per a continuar amb el mantra repetit fins a la nàusea per l’altre 50% dels Jordis, Cuixart -molt criticat els darrers mesos per l’abraçada amb Iceta, la defensa d’Ada Colau i l’histrionisme a la capçalera de la manifestació de la Diada- ho va tornar a fer.

Passa que Sànchez -secretari general de Junts per Catalunya i que era part de la proposta de delegació, a què Pere Aragonès va posar vet- va afirmar que ERC no havia estat deslleial amb Junts. El surrealista procés parafrasa ja Grouxo Marx, el qual no seria part d’un club que acceptés algú com ell.

El més fort és l’argument que va donar per a explicar que Aragonès no havia estat deslleial: “Han rebut pressions i han preferit altres opcions”, cosa que, a més a més de ser una perfecta definició de deslleialtat, insinua una pinça PSOE-ERC contra Junts.

Per a acabar-ho d’adobar i tancar la crisi al Govern, va dir que si acusessin ERC-Aragonès de deslleialtat haurien de deixar el Govern, cosa que no passarà. És clar, ja se sap que a Catalunya els cadirals de poder, a part d’una substanciosa paga, van equipats amb cola a la part del seient, cosa que fa impossible desenganxar-se’n.

Sànchez també va negar que Junts hagi estat deslleial amb ERC. El que sí que és prou clar és que Sànchez i, per extensió, Junts han estat deslleials amb els seus defensors a les xarxes, que han donat la cara per ells i resten ara desautoritzats.

I, una vegada més, el tàndem ERC-Junts ha estat deslleial amb el poble de Catalunya i ens fan fer el ridícul davant el món.