“El mirall escocès”, llibre escrit al 2007 per Xavier Solano -qui fou delegat del govern de la Generalitat al Regne Unit i membre del Parlament escocès per l’SNP- fou el primer contacte amb la realitat política escocesa per a molts catalans. Si aquell mirall s’hagués trencat el 18 de setembre del 2014 i hagués comportat els 7 anys de mala sort que la superstició atorga a tal fet a partir de l’antiga Roma, avui s’acabaria la maledicció. I és que avui fa 7 anys va tenir lloc un referèndum-parany per la independència d’Escòcia que, segons les dades oficials, van guanyar els partidaris del “No” per 55% a 45 %.

La veritat és una altra. Centenars d’escocesos van certificar notarialment que les seves butlletes eren defectuoses. Butlletes que no van aparèixer a l’escrutini. D’altra banda, les apostes pagaven 3 vegades més les del “Sí” que les del “No” malgrat que les enquestes estaven a 50%, cosa que demostra que els apostadors del “No” i les cases d’apostes sabien a l’avançada que guanyaria el “No”.

La manca d’enquestes a la sortida, l’escrutini local i que les urnes les transportés IDOX, empresa dirigida per l’unionista Peter Lilley, demostren no tan sols que hi va haver tupinada, sinó que l’SNP en va ser còmplice.

Els líders polítics catalans i escocesos, tal com els mitjans de comunicació d’ambdós països, han fet callar la tupinada. Això és necessari per a poder arrossegar-nos a un referèndum-parany a l’escocesa. A Catalunya, el documentari “La Mentida”, que vam comentar en aquest article, desmunta la tupinada de manera contundent.

Ara Escòcia, després del pacte entre l’SNP i els Scottish Greens, lluita amb Londres per a poder fer un segon referèndum. Així com a Catalunya, els escocesos són manipulats amb la il·lusió de les alternatives. El debat públic se centra entre dues opcions unionistes: referèndum sí o referèndum no. I els independentistes, és a dir, els qui volem la DUI, no tenim representants a cap dels dos parlaments.

Llegeix articles amb temes relacionats: , , , , , , ,