Continuem aquesta sèrie encetada amb “Frente a la gran mentira” i “L’Estafa d’Andorra”, que tancarem dilluns vinent amb “Las cloacas de Interior”.

“La Mentida, el documental de la veritat” està dirigit pel destacat director de cinema català Ignasi Pere Ferré i, entre els guionistes, hi figuren David Raventós i Delia Forrest, escocesa i coneixedora de l’SNP i Nicola Sturgeon de fa més de 40 anys. El documentari, que té versions en català, castellà i anglès, sosté que el procés és un engany i que, per això, Catalunya no és encara independent. Els 97 minuts s’estructuren en tres parts: Escòcia, tècniques de manipulació i el procés català.

La part escocesa recull nocions històriques i defensa amb molts arguments -apostes, vots defectuosos, manca d’enquestes a la sortida, escrutini no local, tupinades anteriors- que el referèndum va ser manipulat contra la independència, en connivència amb Salmond i Sturgeon. Fa una sensació estranya veure com Puigdemont, Gabriel, Junqueras i Tardà tanquen aquesta part mentre demanen un referèndum a l’escocesa.

La segona part es dedica a exposar tècniques de manipulació de la societat. Fa referència a algunes tècniques explicades en articles a Catdavant –experiment d’Asch, granota bullida, dissonància cognitiva, la teoria de la conspiració (que expliquem avui)…- i també a les regles de la desinformació o a l’operació Mockingbird de la CIA. La tercera i més extensa part se centra en el procés i els canvis de direcció que ha tingut, els quals no ens han dut fins ara a la independència. Qüestiona les circumstàncies de la mort de la Muriel Casals i l’autoria del 17-A, i explica el segrest i tortura d’en David Raventós a un psiquiàtric, fet que en va interrompre la vaga de fam per la independència. Considera que els líders, els partits i les organitzacions processistes treballen, en realitat, per a impedir la independència.

La valoració de la part escocesa no pot ser altra que atorgar altíssima probabilitat, fregant la certesa, al fet que a Escòcia els van robar la independència traïts pels que consideren els seus. Això té implicacions greus per a Catalunya, sobretot quan ens volen imposar un referèndum de revocació del que ja vam guanyar, el 1r d’octubre del 2017. La part central té la virtut de treure de les profunditats d’internet qüestions de psicologia i sociologia. És dubtosa la versió que assigna l’autoria de la utilització del terme “teoria de la conspiració” a la CIA, però en general és força interessant. La darrera part, centrada en el procés, suscitarà reaccions fortes entre qui la vegi. Hi ha persones que creuran entendre més bé les contradiccions del procés i d’altres tindran un xoc a causa de la dissonància cognitiva. Però, de les gairebé 400.000 persones que han vist una de les tres versions, cap no hi és indiferent, malgrat el silenci absolut als mitjans.

El fet que sigui un documentari on participa Directe 68 i La Gota Catalana d’en Lluís Botinas crearà lògiques sospites entre molts espectadors que puguin considerar-lo un documentari parcial. És clar que si tots els mitjans que tenim a Catalunya ens haguessin explicat els fets que surten al documentari, els quals han fet callar, no hauria pas calgut fer-lo. El poble de Catalunya té dret a saber si el que s’hi diu és veritat o, pel contrari, és una mentida molt ben construïda per persones amb llarga tradició independentista que, fent-lo, tindrien més a perdre-hi que no pas a guanyar-hi.

Aquelles persones, partits, organitzacions i mitjans que hi són denunciats pensen reaccionar amb una querella, un desmentiment o un acarament als mitjans? El poble de Catalunya té dret a saber qui diu la veritat.

Cal tenir present que ja han passat gairebé dos anys de la presentació del documentari, el 1r d’octubre del 2019. Amb aquell dia, s’hi va fer coincidir el començament d’una segona vaga de fam de Raventós, que va durar 29 dies, i la presentació del llibre “Traïció a la independència”. La data es va triar, segons els autors, en homenatge a l’independentisme de base i també per a netejar-la del que tothom ens ha ocultat: era el dia del “Generalísimo” Franco.