A la Catalunya processista, ocupada fa 300 anys i, com a conseqüència d’aquest fet, sense mitjans de comunicació de masses lliures, és molt fàcil crear herois sortits del no res com Rufián, Boye, Fachín, Grosfoguel… Endemés, la diglòssia -que no bilingüisme- que vivim a Catalunya permet que aquestes creacions artificials ens expliquin què hem de fer els catalans respecte dels ocupants en la llengua dels ocupants i que ningú no ho trobi estrany. No sembla probable que, als anys 60, un rus que prediqués als americans en rus de com protegir-se dels soviètics, o a la inversa, hagués tingut gaire succés. Una altra conseqüència d’aquesta minorització de la nostra llengua -que cap Govern de la Generalitat ha estat capaç de capgirar en 46 anys d’ençà la mort de Franco- és l’admiració que causa entre nosaltres un estranger quan fa el que és normal a Catalunya: aprendre català. I així, quan Matthew Tree ens explica sopars de duro sobre la mort de la Muriel Casals en dos articles insofribles, ningú no gosa contradir-lo.
Aquesta situació de la llengua catalana va ser essencial per a crear el mite de Josep Lluís Trapero, major dels Mossos, ara en la segona etapa al càrrec, quan va mantenir el català en el torn de premsa després dels atemptats del 17-A, i va pujar a l’altar catalanista amb la frase “Pues bueno, molt bé, pues adiós”; quatre barbarismes en sis paraules.
Trapero va adquirir notorietat l’estiu del 2016 quan va participar en la tradicional paella estiuenca de Pilar Rahola, on també hi eren Puigdemont i Laporta. L’any següent, Trapero va ser designat major dels Mossos amb unes “peculiaritats” que la majoritat de catalans desconeixen. El càrrec romania vacant d’ençà el 2007 i, deu anys després i poc abans del 17-A i del 1r-O, Trapero fou designat per a ser-ne, malgrat no ser independentista. I les bases del nomenament van ésser tan irregulars i tan fetes a mida de Trapero que van ocasionar accions judicials contra el nomenament.
Després, al 17-A, contràriament al que ens van fer creure els mitjans de comunicació, va permetre que el presumpte autor dels atacs a les Rambles travessés la ciutat, assassinés Pau Pérez, trenqués l’operació gàbia i, després, tots els sospitosos fossin abatuts; fets que ja vam valorar en aquest article, el qual tancava les 5 hipòtesis que consideràvem en aquest primer. El 1r d’octubre, els Mossos de Trapero no van evitar que el poble de Catalunya fos massacrat per les forces d’ocupació residents, més les que van ésser enviades expressament. El fet més greu, potser, d’aquest fals heroi és que, durant el judici que va afrontar pel procés, va transcendir que estava disposat a detenir el Govern si rebia ordres de fer-ho, cosa que, en no passar, aclareix tres coses: Trapero és de l’equip dels ocupants, no es va declarar cap DUI i Espanya no va detenir Puigdemont i la resta del seu govern perquè no ho va voler.
El desgavell arriba al paroxisme quan el govern el reintegra a la posició de major un cop absolt pels tribunals espanyols, tot i haver estat disposat a detenir els seus predecessors al càrrec. Que ara hagi o no fet un viatge secret per a entrevistar-se amb tribunals i monarquia espanyols, malgrat que sigui greu, no ho és tant com el que ja hem exposat fins ara. Fins i tot, que s’hagi escolat per mitjans de la caverna hispànica podria ser un intent pervers de reforçar-lo, tot utilitzant la psicologia inversa.
Ningú que no pateixi un cas avançat de dissonància cognitiva pot creure que Puigdemont posaria un contraindependentista manifest com Trapero de major, pocs mesos abans del referèndum d’independència. No és creïble que Trapero, ERC, Urkullu… tothom falli al president que ho tenia tot per a declarar la independència.
