La sortida de la presó ha permès als indultats de donar-los un espai continuat als mitjans de comunicació processistes, superat tan sols per l’omnipresent Covid-19. Marxes com la de Turull, ponting com el de Rull, declaracions de renunciació a la unilateralitat com les de Junqueras i Forcadell, fer callar la gent com va fer Cuixart per la defensa de Colau, renyar el poble per no defensar-la quan la van anar a cercar a casa com va fer Bassa en una entrevista a Vilaweb, quan resulta que a casa no hi era ni ella perquè va anar a Madrid a lliurar-se…
Amb aquest panorama, Joaquim Forn ho tenia difícil per aconseguir els 15 minuts de glòria que Andy Warhol va popularitzar, malgrat sembla que solament va parafrasar un concepte forjat pel filòsof canadenc Marshall McLuhan a l’obra “La aldea global”. Però dijous, Forn -el de la FNEC de Vives, el conseller d’Interior del 17-A i el 1r-O, el que es va lliurar a Espanya tornant de l’estranger, el de la falsa vaga de fam amb glucosa amb Sànchez, Rull i Turull– ho va aconseguir. Ho va fer quan feia una crida a un pacte entre JxCat i PDeCAT de cara a les municipals del 2023.
Això presenta qüestions interessants. En primer lloc, s’arrenglera amb el que ha manifestat el PDeCAT i contradiu el que Junts, el seu partit, va anunciar al juliol d’anar contra un pacte global amb el PDeCAT. A les xarxes, els seguidors de JxCat han reaccionat malament a aquesta proposició i recorden que el PDeCAT els va impedir la victòria o, si més no, estar per davant d’ERC a les eleccions del 14 de febrer. També les xarxes han recordat que Forn parla de municipals al 2023, quan Puigdemont va afirmar que al 2019 ja no hi hauria municipals espanyoles a Catalunya.
És desmoralitzador que uns pactin aeroports i Jocs Olímpics amb Espanya pel 2030 i altres hi vulguin dialogar o ésser batlles al 2023 sense fer una independència, que podrien fer cada dia del 2021 o 2022, o cada dia d’ençà el 27-S del 2015.
Prou que, de Forn, no en podem esperar lideratges independentistes. El seu advocat al judici del procés, el promotor de la creació de Ciudadanos, Xavier Melero (curiosa tria oi?), ja va dir clarament que no s’havia declarat res el 27-O de 2017 i, per això, no es va abaixar la bandera, publicar al DOGC o dictar lleis o decrets. Una aixecada de camisa de dimensions històriques de la qual Forn és actor principal. Al costat d’això, els estira-i-arronsa per pactes municipals són la xocolata del lloro.