“Un plaer conversar amb Jonathan Powell sobre la importància de la resolució dels conflictes mitjançant la negociació. Ell, que va ser cap de gabinet i negociador principal de Tony Blair, n’és un expert reconegut internacionalment” va piular Pere Aragonès. La trobada i el twit s’ajusten amb l’estratègia de negociació mantinguda per ERC i els seus líders.

Segons aquest punt de vista, Powell és un interlocutor destacat. És el conseller delegat d’Inter/ Mediate, l’ONG que va fundar al 2011, especialitzada en resolució de conflictes en entorns complicats, com Irlanda del Nord o Líbia. Ha proposat de seure a negociar amb Al-Qaeda i els talibans.

Ara, si hom va -com fem a Catdavant- més enllà del que és evident, acostar-se a l’entorn de Blair -nascut a Edimburg però contrari a la independència- mentre es demana (hi anem contra) un referèndum a l’escocesa, grinyola. I quan esbrines que oficiosament figura a la investigació Hutton, relativa a la mort de David Kelly, com a exagerador de l’amenaça d’Irak -cosa que el faria instigador del genocidi subsegüent- les coses canvien força.

A més que també va ser enviat especial, el 2014, a Líbia, de David Cameron, principal executor de la tupinada al referèndum d’Escòcia. D’altra banda, cal recordar que Tony Blair és un dels tres amigos amb Aznar i Bush. Una enquesta recent del 2017 va trobar que un terç dels ciutadans britànics considera que la guerra d’Irak fou il·legal i que cal jutjar Blair per crims de guerra.

I és que el processisme és l’únic moviment que ensopega dues vegades amb el mateix cognom en la mateixa guerra: com potser recordareu, vam publicar un article on explicàvem com Meridiana Resisteix trobà inspiració en Colin Powell, qui va mentir a l’ONU sobre les armes de destrucció massiva a l’Iraq.