La Junta Electoral Central -central espanyola, cal recordar-ho sempre, per tal de no normalitzar els instruments de l’ocupant- va impedir que Meridiana Resisteix, el dimarts dia 9 de febrer, fes el tall número 343 a la cruïlla de la Meridiana i el Passeig de Fabra i Puig. Meridiana Resisteix va dir a Telegram que era moment de reflexionar-hi.

De bon primer, un acte de resistència independentista atacat per Ciudadanos i la JEC, ho té tot per a rebre les simpaties dels qui volem la independència. Ara bé, com que l’Estat espanyol té la mà trencada en fer servir la psicologia inversa –estratègia que li funciona i en què ataca persones o organitzacions que li són útils amb la finalitat que l’independentisme de base les estimi-, cal que filem més prim.

És evident que hi ha independentistes de bona fe a Meridiana Resisteix. També és cert que moltes persones davant la inacció o, més ben dit, l’acció contrària a la independència dels polítics, han de menester de fer-hi alguna cosa, la que sigui. El problema és que a la Catalunya processista les coses no són gairebé mai com sembla.

Els talls de Meridiana Resisteix van començar al novembre de 2019, d’entrada com a reacció contra les sentències del procés. Si bé és cert que la reivindicació s’ha estès a tots els represaliats del procés, no és fer independentisme tallar un carrer principal, que afecta milers de persones i comerços, per un grup de polítics que van fer dues falses declaracions d’independència i que després es van lliurar voluntàriament, cosa que contradiu l’essència del que és un pres polític i d’un independentista. En un context de guerra psicològica (no solament) amb l’Estat espanyol, tot allò que no beneficia la independència, la perjudica. Meridiana Resisteix –on un dels caps visibles és el pare de Bernat Castro- ha servit, això sí, per a escenificar tensió amb unionistes i perquè polítics processistes passin a fer-s´hi la foto.

Si s’hi vol, però, transmetre imatge d’humanisme, com és el cas, fóra bo no ensenyar-hi el llautó, com van fer els organitzadors de Meridiana Resisteix. En un cartell de convocació, hi incloïen una cita de Colin Powell, secretari d’Estat dels Estats Units, on deia “El succés no té secrets. És el resultat de la preparació, de treballar molt i d’aprendre del fracàs”. El més greu no és que Meridiana Resisteix no compleixi cap dels tres ingredients de la recepta del succés, el més greu és que Colin Powell és el criminal contra la humanitat que -com a secretari d’Estat de Bush- va mentir a les Nacions Unides pel que fa a les armes de destrucció massiva, que suposadament tenia Irak; la qual cosa va ésser determinant per a justificar-hi la guerra-genocidi posterior. Més aviat és un model per a qui treballa per les clavegueres de l’estat, i no pas per a qui s’hi enfronta, oi? Potser -posats a triar-ne una que resumeixi l’engany criminal de Powell al món i el de Meridiana Resisteix a l’independentisme i als veïns de Sant Andreu, Nou Barris i el Vallès- fóra bona aquesta altra: “You don’t know what you can get away with until you try” (“No saps allò que ets capaç de fer sense que t’agafin, fins que no ho proves”).