A les assemblees de la CUP sempre hi haurà un abans i un després d’aquella que va tenir lloc a Sabadell el 27 de desembre del 2015. Aquell dia, entre acusacions de tupinada confirmades per assistents i refermades per les expressions facials d’Antonio Baños i Anna Gabriel i per les matemàtiques, una suposada igualada a 1515 va obrir les portes a la presidència de Carles Puigdemont. Després vindria el referèndum no aplicat de 1r d’octubre del 2017 i les falses DUI del 10 d’octubre i del 27 d’octubre.

Menys d’una 6a part de participants dels d’aquella assemblea, només 462, malgrat que l’assemblea era presencial-virtual, han votat per a decidir què fer amb els pressupostos. El 63 han votat a favor de presentar esmena a la totalitat i d’aquests 68% ha optat per continuar negociant. És a dir que menys de 200 persones de 7’5 de catalans tenen la clau dels pressupostos.

Ahir mateix hi va haver una reunió de Giró i el president Aragonès amb la CUP per a mirar de salvar els pressupostos.

La postura de la CUP contrasta amb la recent d’ERC de no presentar esmena a la totalitat dels pressupostos espanyols. Si valorem conjuntament els dos fets per a evitar d’ésser manipulats, es veu clar que hi ha més suport d’ERC al PSOE que de la CUP al Govern d’ERC-Junts, cosa que no és bon senyal per a poder fer la independència i que explica perquè avui, ERC, Junts i CUP no faran la DUI al Parlament quan la poden fer.