Aquest és el 5è article que dediquem a trucs de guerra psicològica contra l’independentisme, o més exactament en el cas d’avui, mecanismes psicològics que l’Estat Espanyol coneix i està utilitzant contra nosaltres. És molt important que tothom que es consideri independentista conegui aquestes estratègies espanyoles i s’encarregui que tot el seu entorn les conegui. Vam començar amb la psicologia inversa. Després va venir la granota bullida. El tercer va ser la il·lusió de l’alternativa i el darrer fins ara la conducta grupal d’Asch.

Avui parlarem de la dissonància cognitiva, de la qual l’estat espanyol ha abusat des del principi del procés i especialment des de l’octubre del 2017.

 El concepte de dissonància cognitiva, en psicologia, fa referència a la tensió o desharmonia interna del sistema d’idees, creences, emocions i actituds (cognicions) que percep una persona en mantenir al mateix temps dos pensaments que estan en conflicte, o per un comportament que entra en conflicte amb les seues creences. És a dir, el terme es refereix a la percepció d’incompatibilitat de dues idees simultànies.

Aquesta situació requereix una adaptació per tal de reduir el conflicte. La persona que ens aporta la nova informació pot ser percebuda com una amenaça i fins i tot ser objecte de violència física per part de la persona que està en conflicte. Un cas clàssic del que comentem ha succeït amb els familiars de les víctimes dels atemptats de l’11-S del 2001 que han tingut reaccions violentes quan se’ls fa veure com de surrealista és la versió oficial i que probablement es tracta d’una falsa bandera o auto-atemptat. Militars que han perdut fills a les Torres entren en un conflicte molt gran quan se’ls planteja que la seva mort pot haver estat obra del govern al qual ha servit.

A Catalunya el cas més clar, i amb cost més alt per l’independentisme, és el conflicte que milions de persones tenen entre la seva creença que els líders del procés són independentistes, creences bàsiques fonamentades en paraules i la nova informació que suposen els fets clarament contraindependentistes dels seus fets, especialment d’ençà de l’octubre del 2017. Tres casos concrets són les 2 falses declaracions d’independència de l’octubre del 2017, els petons de Puigdemont a la bandera espanyola a un aeroport i la falsa vaga de fam de Rull, Turull, Forn i Sánchez prenent glucosa.

En aquests casos la dissonància és premeditada per part del contraindependentisme, que sap que la percepció del poble de Catalunya de Puigdemont com independentista, afegit a la censura i control dels mitjans de comunicació, permetria a Puigdemont fer qualsevol cosa assumint que la immensa majoria resoldria la dissonància a favor de Puigdemont i ignorant la nova informació.

Així el 10 d’octubre Puigdemont abusa de la ignorància majoritària del poble que qui ha de votar la independència és el Parlament i per tant ell no pot declarar-la ni suspendre-la com va fer, quan després d’una pausa de 8 segons perfectament guionitzada contra el poble de Catalunya diu deixar-la en suspens. Un comportament que si no fos per la dissonància cognitiva seria considerat traïció és tolerat per la creença preadquirida que Puigdemont és independentista i no ens pot trair. De la mateixa manera quan Puigdemont fa 2 petons a la bandera espanyola la dissonància cognitiva fa que sigui considerat un acte d’educació i no pas com una confessió de la seva espanyolitat.

Com a darrer exemple la vaga de fam dels presos que a Catdavant hem explicat que va ser falsa perquè prenien glucosa. Alguns lectors van voler contraargumentar ofesos amb nosaltres, en un tema que no admet contraargument.

Hem de vèncer la dissonància cognitiva i farem la independència. La setmana vinent un altre article de manipulació psicològica.