Fa uns dies, publicàvem un editorial relatiu a Ucraïna que feia referència al fet que cal acabar totes les guerres. Avui, volem tornar a parlar de la guerra a Tigray, de les qual ja vam publicar un article i en vam fer una entrevista al sacerdot Ángel Olaran. El conflicte a Tigray va començar el 3 de novembre del 2020. D’ençà de l’anul·lació de les eleccions a Etiòpia amb el pretext de la pandèmia de covid, les qual Tigray va mantenir, els atacs a Tigray de les forces d’Etiòpia, Eritrea i les milícies amhàriques han causat milers de morts civils i milions de desplaçats.
Un altre efecte de la guerra és la destrucció de llocs d’interès històric cultural i religiós. En particular, es bombardegen esglésies i s’han comptabilitzat més de 300 sacerdots morts.
D’altra banda, l’actual Tigray és el bressol de la cultura aksumita de 2000 anys d’antiguitat. El monuments aksumites són objectiu preferent dels bombardejos. Cal que les organitzacions internacionals, que han tingut una postura tèbia respecte de les violacions de drets humans a Tigray, hi intervinguin decididament.
Especialment la Unió Africana, que té seu a Addis Abeba, en un gest cap a la batalla d’Adwa, a Tigray, on, a darrers de segle XIX, una barreja de camperols va derrotar l’exèrcit italià, que va fer que Etiòpia sigui l’únic país africà que no fou colonitzat.
