Començarem amb dues cites: “La primera víctima de la guerra és la veritat”, atribuïda al senador estatunidenc Hiram Johnson el 1917 i una altra de Sartre: “Quan els rics fan les guerres són els pobres els qui hi moren.” Reflexions que ens han de permetre apostar pel matís, el context i la perspectiva en detriment del discurs únic oficial que una part àmplia de l’independentisme ha abraçat: “Putin és l’únic dolent i Zelenski, un heroi”, com si Rússia fos Espanya i Ucraïna es pogués comparar amb Catalunya.

Des de Catdavant mai justificarem accions bèl·liques siguin del bàndol que siguin −i menys encara quan les víctimes són civils innocents− però des la nostra llibertat molt sovint atacada per hackers ens entristeix profundament no només el biaix o les tones de propaganda que empastifen el conflicte entre Rússia i Ucraïna sinó, sobretot, el maniqueisme infantil de bons i dolents dictat per l’establishment nord-americà i otanista que va sedimentant en allò que anomenem opinió pública, la zona de confort de la consciència tranquil·la tan cristiana. La ingenuïtat amb què hom s’ha cregut i ja defensa com a dogma que tot va començar amb la invasió russa i que, per tant, els precedents no compten i la població civil ucraïnesa s’ha de defensar amb armes en nom de la legítima defensa.

Com si aquest enviament de material bèl·lic −en què Espanya, igual que a la guerra del Iemen amb la monarquia pel mig, hi contribueix orgullosament per marcar múscul al vell continent− escurcés la guerra, ignorant que la violència genera més violència i que la diplomàcia hauria de substituir les fotografies de màrtirs que alguns desitgen per carregar-se de raons. Les qüestions de geopolítica són prou complexes per oferir un veredicte de veritat però sembla clar que tot plegat és la reactivació de la Guerra Freda, que no es pot reduir a la creença d’uns llops atacant xais ni confondre els governs i exèrcits amb els ciutadans. Que cadascú es quedi amb la versió que més li encaixi però que miri amb profunditat el paisatge sencer, the whole picture.

Deixant al marge els surrealistes vetos de diferents manifestacions artístiques russes i la hipocresia occidental del “no a la guerra” com si fos l’única existent, ens han metrallat amb una llarga llista de mentides: les imatges d’un videojoc emeses pel programa de Susanna Griso com si fossin bombardejos reals; atacs atribuïts a l’exèrcit rus que en realitat eren obra de l’ucraïnès, víctimes que en realitat eren actors…

Per què els mitjans generalistes no diuen que en una votació de l’assemblea de l’ONU el 2021 sobre la prohibició del nazisme només dos països hi van votar en contra i eren Ucraïna i els Estats Units? Per què no gosen dir que la invasió no és l’origen  de les hostilitats sinó el darrer capítol d’una història iniciada amb un cop d’Estat dissenyat i promogut pels Estats Units a finals de 2013? Per què no s’han solidaritzat amb els 14.000 morts del Donbass, 3.000 dels quals eren civils? Per què no recorden que els partits comunistes estan prohibits a Ucraïna? Per què no obrien telenotícies i portades els membres de la caravana antifeixista que es van desplaçar al Donbass en una iniciativa solidària de caire internacional? Per què no pressionen el govern espanyol a fer quelcom amb el jornalista Pablo González, detingut a Polònia i acusat de ser un espia rus? Per què no s’indignen amb el fet que Espanya hagi refusat el 91% de les peticions d’asil fetes per ucraïnesos els darrers vuit anys?

Per què no els molesta que l’Aràbia Saudita hagi afusellat 81 persones en un sol dia? Per què no recorden que el Banc Santander d’Ana Botín, que es vanta d’haver abaixat la calefacció a 17 graus per ajudar Ucraïna, hagi finançat amb el BBVA la venda d’armament a l’Aràbia Saudita on han mort vora 400.000 persones? Per què no acusen d’hipocresia Caixabank, que mentre triplica beneficis demana una donació a Ucraïna? Per què no parlen de l’empresa ucraïnesa Biotex, que aprofita la guerra per continuar fent diners amb la gestació subrogada? En comptes de respostes, contínues i apegaloses narracions lacrimògenes que confonen proximitat amb sensacionalisme. Una pista: Si Telecinco i Antena 3 defensen una sola visió d’uns fets, segurament la realitat serà a l’altra banda.

Per què ignoren que a Alemanya algunes botigues regentades per russos han sofert atacs? Per què emmudeixen quan el Parlament ucraïnès aprova una llei que permet expropiar els béns dels ciutadans russos? Per què miren cap a una altra banda quan un grapat d’estudiants àrabs denuncueb discriminació i racisme per part dels militars ucraïnesos quan tractaven de fugir del país? Per què dissimulen davant l’enorme presència de nazis a les forces armades i al govern ucraïnès? Per què no revelen que el màxim suport financer de Zelenski, el milionari Íhor Kolomoiski, ha estat el mecenes del batalló neonazi Azov, responsable de nombroses atrocitats en la darrera dècada?

Per què xiulen quan tropes ucraïneses bombardegen una residència d’avis en una ciutat de Donetsk? Per què no s’han fet ressò de les paraules de l’exambaixador nord-americà a Rússia, Williams Burns –actualment director de la CIA–, que el 2008 va admetre que l’expansió de l’OTAN cap a Ucraïna traspassava les línies vermelles de seguretat russes i que això podia provocar una guerra civil?

Atenent el mitjà ucraïnès Pravda, els serveis de seguretat ucraïnesos van assassinar un dels seus negociadors per presumpta traïció, un tret i sense judici –aquests són els demòcrates? –; Joshua Landis, acadèmic nord-americà especialitzat en l’Orient Mitjà, ha assegurat que els Estats Units han invertit 240 milions de dòlars a armar Ucraïna des del 2014; Ucraïna ha prohibit sortir del país els homes d’entre 18 i 60 anys; hi ha sòlides sospites que Ucraïna treballava en el desenvolupament d’armes biològiques prop de la frontera russa; el coronel retirat nord-americà Douglas McGregor ha afirmat que Zelenski ha esdevingut un titella dels interessos de l’OTAN i els Estats Units… Opinions amagades o reduïdes a la mínima expressió per salvaguardar la beatificació de Zelenski i la satanització de Putin. Mentrestant, l’exinspector d’armes de l’ONU Scott Ritter acusa els principals mitjans de comunicació de mentir sobre l’afer i un report de Fact-Checking Network conclou que Espanya és el segon país del món on s’ha creat i difós més informació falsa per desqualificar Rússia. I Facebook afegint llenya al foc en permetre instar a la violència i a la mort de Putin i dels russos.

“Quan el meu país va ser bombardejat el 1999 no recordo que la gent en parlés tant”, deia fa poc l’entrenador de bàsquet Obradovic. “Empren el llenguatge més dur contra Putin però res sobre els 70 anys d’apartheid d’Israel contra Palestina. Alguna sanció contra els Estats Units o l’Aràbia Saudita per les 337.000 persones assassinades pels bombardejos al Iemen?” preguntava el parlamentari irlandès Richard Boyd Barrett. “Al president d’Ucraïna li convé el que està passant i els Estats Units i l’OTAN ja buscaven això; el 90% de les notícies publicades són falses perquè Espanya forma part de l’OTAN”, declarava en una entrevista Vladi Orlov, jugador de bàsquet.

I les letals intervencions militars a l’Iraq, Líbia, Síria, el Pakistan, Somàlia… transformades per art de màgia en pacificacions, no sigui cas que es desinfli el culte a l’imperialisme ianqui, el mateix que “obliga” TVE1 o TV3 a emetre en directe la presa de possessió dels nous presidents estatunidencs. Biden no és pas millor que Trump ni que Obama, premi Nobel. Pregunteu-ho als presos de Guantánamo. La guerra és un negoci mundial, és a dir, la pau no és rendible.

És una evidència que Putin no és cap exemple de democràcia i respecte als drets i llibertats, i que a Rússia també hi ha nazis però assenyalar la manipulació mediàtica no et converteix de sobte en partidari de Rússia o del conflicte bèl·lic. Tampoc podem oblidar la forta propaganda anticomunista que hi ha hagut a Occident, amb un llibre que fins i tot atribuïa 100 milions de morts a aquest règim en tot el món, bàsicament a la URSS i la Xina.

Des de Catdavant no volem condicionar l’opinió de ningú ni obligar a prendre partit, tan sols us convidem a anar més enllà dels altaveus convencionals, a preocupar-vos d’investigar, contrastar i entendre les raons de cada part i deixar de repetir com un robot “Putin és el dolent perquè és qui va envair Ucraïna”.

Dues cites per acabar. “Darrere de la reducció del relat del conflicte a l’absurda idea de la invasió d’un boig imperialista potser s’hi amaga el major repte al qual la civilització global s’hagi d’enfrontar en els propers anys. La fulminant consolidació del pensament únic ha anul·lat la mínima possibilitat d’establir un debat racional i desapassionat dels fets; tot es limita a la bogeria d’un megalòman que anhela acabar amb les democràcies i valors europeus”, apuntava Luis Picazo en un article a El Salto. Des de Kíiv, Unai Aranzadi posava el dit a la nafra en una crònica dels primers dies: “Les tropes s’apropen a la ciutat, Putin xipolleja en sang i Biden ho gaudeix sense tacar-se: quan ets l’amo de Hollywood sempre ets el bo de la pel·lícula.”