El pare Àngel Olaran (Hernani,1938) és membre dels Missioners d’Àfrica. Després de passar 20 anys a Tanzània, l’any 1991 va ser destinat a Wukro a la zona del Tigray al Nord d’Etiòpia. Referent en el sector de la solidaritat  (Jangela Solidària, Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran, amb seu a Mollerussa) la seva feina ha estat reconeguda amb doctorats Honoris Causa per les Universitats de Mekelle i Lleida. L’entrevistem per a conèixer de primera mà la situació a Tigray en aquest conflicte oblidat pels mitjans de comunicació.

Quina és la situació actual a Tigray?

Doncs és d’incertesa, por i inseguretat a nivell de població, encara s’hi escolten notícies de trets i bombes, senyals d’una guerra clàssica però, al marge d’on caigui, la bomba té un efecte secundari molt gran i és que com que han posat perímetre a Tigray, amb prou feines hi entra menjar i combustible, medicaments… l’administració no funciona, no hi ha alcaldies, no hi ha serveis de neteja, de seguretat o aigua… Tot està aturat, si hi aparegués el còlera seria encara molt pitjor.

Ara la gent amb prou feines té accés a menjar i Tigray és una de les regions més pobres de l’Etiòpia, on el 80-85% de la població és agrícola, cada família hi té una mitjana d’una hectàrea, hi ha dos mesos de pluja a l’any (juliol i agost) i la majoria de gent no té accés al regadiu, a Occident es parla d’arribar a finals de mes i aquí d’arribar a l’inici de la propera collita. El govern rep blat o civada de l’estranger, això arriba al Tigray i el govern organitza treballs socials com ara millores de carrers, construir-hi petites preses i els paga amb menjar però aquest menjar tampoc hi entra ara i tampoc es pot fer aquest treball, és el peix que es mossega la cua: si hi ha trets a 40 quilòmetres d’on sóc no me n’assabento però la manca de menjar afecta tota la població.

A qui considera responsable de la situació actual?

A veure, no sé si es pot parlar de responsables però els qui han posat i mantenen aquestes normes haurien de justificar front una comissió internacional que això té una raó d’ésser, els estaments internacionals com la ONU, la Unió Africana, la Unió Europea i les diferents ambaixades que són a Etiòpia han adreçat escrits molt seriosos al govern etíop i al govern de Tigray però el primer sosté que no hi ha mort cap civil i assegura que hi ha soldats eritreus a Tigray, sembla que Eritrea controla Tigray més Etiòpia, però el president d’Eritrea i el primer ministre d’Etiòpia ho neguen per bé que les notícies diuen que hi han mort milers de civils.

La gent hi continua morint i la gent pateix per la manca de menjar, hi ha un moviment de població civil a l’interior de Tigray, parlen de dos milions de persones que intenten escapar dels trets però difícilment ho faran de la manca de menjar i serveis mèdics.

Què es pot fer de Catalunya estant per a alleugerir la situació de Tigray?

L’ajut humanitari no depèn de nosaltres i atenent el govern d’Etiòpia l’ajut està arribant a tots els etíops, o sigui que no hi ha cap problema i nosaltres ens n’encarreguem, però les notícies que arriben de dins semblen anar en una direcció contrària. La Unió Africana se les hauria de manegar amb els mandataris d’Etiòpia i Eritrea però el que sí que ens cal són diners, perquè no tan sols les bombes han destrossat les cases sinó que també hi han desaparegut flassades, olles, les gallines, els llits… una cosa serà l’alimentació i l’altra els diners, que sempre faran falta perquè caldran coses molt bàsiques.

Per a organitzar el tema de menjar en una regió amb cinc milions de persones caldrà que tothom hi contribueixi, una de les maneres més segures d’ajudar-nos és tenir diners, i d’altra banda si algú té accés a esferes més internacionals i pot fer-hi soroll… El problema ara és que els mandataris etíops i eritreus diuen que no passa res d’això, diuen que les morts i violacions han estat provocades pels habitants de Tigray però als mitjans de comunicació que hi són com ara Al Jazeera, la CNN o la BBC els consta que no és així; els mandataris etíops i eritreus diuen que la gent està enganyada i solament ells coneixen la realitat.