Aquesta setmana, fa 90 anys de la fundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, que va ser el 26 d’abril del 1932. Durant el franquisme, la FNEC va aportar membres joves al Front Nacional de Catalunya i Heribert Barrera, de l’exili estant, la va reorganitzar l’any 1946.

La FNEC es va refundar el 1985 amb una coordinadora que incloïa Jaume Padrós, actual president del Col·legi de Metges de Catalunya. El primer president de la FNEC refundada va ser Joaquim Forn, conseller d’Interior durant els fets del 17-A i del 1r d’Octubre, que es va lliurar voluntàriament a Espanya i que, amb Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, va protagonitzar una falsa vaga de fam prenent glucosa. Curiosament, el portaveu de la falsa vaga va ser Jaume Padrós mateix. Precisament  Rull, que va crear amb Damià Calvet Estudiants Nacionalistes, i Oriol Junqueras, que va participar en la creació del Bloc d’Estudiants Independentistes, van escindir la FNEC el 1990.

Altres destacats processistes que van passar per la FNEC són Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, Eduard Sallent, ex-major dels Mossos, David Madí, ex-mà dreta d’Artur Mas, i Antoni Castellà. També en van ser part Rut Carandell, Emili Valdero i Albert Pereira, peces clau en la construcció i destrucció de Reagrupament. Els dos darrers van saltar a Solidaritat Catalana per la independència.

Pel que fa a independentistes, per la FNEC hi va passar David Raventós, president de Directe 68 i guionista de “La mentida, el documental de la veritat”, que se n’ha distanciat per considerar que la FNEC fou una eina de creació de dissidència controlada.

El personatge més destacat i tèrbol de la segona fase de la FNEC és Joan Vives i Solervicens, antiga parella de Paluzie, organitzador a l’ombra de Solidaritat i Primàries, instrumental en l’arribada de Carles Puigdemont a la Presidència de la Generalitat i amb vincles amb les clavegueres de l’estat.