Barbados va trencar amb la monarquia britànica el dia 30 de novembre en coincidència amb el 55è aniversari de la declaració d’independència. Es mantindrà, això sí, dins la Commonwealth. Aquest final de les intencions independentistes, ben diferent del que va passar a Anguila, podria tenir un efecte dòmino sobre Jamaica, Austràlia o Canadà.
La desvinculació de la corona britànica es va fer amb una festa on hi eren, entre d’altres, la cantant Rihanna i el príncep Carles, que va assumir la responsabilitat del passat lligat a l’esclavatge i va lloar el dret d’autodeterminació exercit per l’illa caribenca de 300.000 habitants.
Això va emmenar Josep Rull a lloar-lo a Twitter. Ho va poder fer perquè hi ha la creença general que Rull és independentista, presoner polític i vaguista de fam. I que el Regne Unit és una democràcia que va fer un referèndum just a Escòcia i que a Catalunya ens convindria fer-ne un d’igual. Malauradament, cap de les sis afirmacions és veritat.
Josep Rull va trencar la unitat independentista el 1990 quan va trencar l’FNEC -on també militaven Junqueras, Paluzie, Madí, Vives, Raventós, Calvet- tot creant Estudiants Nacionalistes a les ordres de Miquel Roca, intervinent constitucional espanyol i després advocat dels Borbons.
Rull es va lliurar després de la falsa DUI del 27 d’octubre del 2017. Tal com Catdavant va demostrar en aquest article, el 27 va ser una de les enganyifes més grans de la història de la humanitat, com demostra l’acta de la Mesa del Parlament. Així que les conseqüències d’una enganyifa (presos, exiliats, contractació de Boye, victòries judicials a Europa…) solament poden ser part de l’enganyifa. Encara que hagin entrat a presó, ha estat d’acord amb Espanya, que es qui dirigeix el procés per a matar la independència.
La vaga de fam de Rull, Turull, Forn i Sànchez també és una enganyifa, en aquest cas, doble. No pot ser real perquè és conseqüència de la farsa del 27 d’octubre. I, a més a més, Jordi Turull va confessar a RAC1 que prenien glucosa, cosa incompatible amb fer vaga de fam. Aquest engany, en el qual va col·laborar tot l’unionisme pel fet de no dir-ne res, caldrà jutjar-lo com a crim contra el poble de Catalunya, afegit al principal de col·laboració amb tres segles d’ocupació.
Un cop desmuntat Rull, anem a la part de la Gran Bretanya. És habitual considerar el Regne Unit una democràcia i la seva monarquia com a exemplar. Això és ignorar els genocidis comesos a tots els continents i també a Irlanda on, a propòsit, a la dissolució de l’IRA es va descobrir que la major part dels que la dirigien eren infiltrats de l’MI5 britànic, igual que Espanya ha infiltrat ETA i el procés.
I les Clearances a les Highlands escoceses al segle XVIII, que foragitaven els gaèlics cap a les ciutats i l’estranger, es poden definir com a neteja ètnica sense cap problema. Lloar el tracte amb Escòcia i el seu referèndum és ocultar la tupinada feta per Londres i l’SNP al referèndum del 2014. Ocultar-ho al poble de Catalunya és indispensable perquè els processistes de Rull i companyia puguin refermar la traïció al referèndum del 1r d’octubre amb un referèndum-parany a l’escocesa, que vam criticar en aquest editorial.
Resumint, ni Rull és dels nostres ni la monarquia britànica és exemple de res.
