El mandat d’Elisenda Paluzie a l’ANC s’acaba. Si no hi ha una sorpresa de l’alçada d’un campanar, serà la tercera presidència que deixa el càrrec, després de Carme Forcadell i Jordi Sànchez, sense haver-ne assolit l’objectiu fundacional: la independència de Catalunya.

Paluzie, en una entrevista a El Nacional diumenge passat, explicava unes coses, en tergiversava d’altres i, directament, n’ocultava de molt importants. L’actual presidenta de l’ANC explicava i criticava les coses que qualsevol independentista sense càrrec o sou vinculat a ERC, Junts o CUP critica a les xarxes o al carrer: la candidatura olímpica espanyola, la nova llei de política lingüística, el retorn a l’autonomisme, la taula de diàleg, el manteniment de pactes amb el PSC-PSOE després del Catalangate… Cap novetat, cap sorpresa, cap risc, cap novetat per als lectors de Catdavant.

Entre les tergiversacions, hi cal destacar la lloa que es fes el referèndum del 1r-O, mentre silencia que va servir com a pretext a Junts pel Sí i CUP per a no declarar la DUI al Parlament sense referèndum previ, a 18 mesos de les eleccions plebiscitàries guanyades el 27-S de 2015.

També enganya l’independentisme Paluzie, quan lloa el Regne Unit i la seva solució per a Escòcia per la tupinada al referèndum escocès de 2014. La cosa és encara més greu atès que ella mateixa hi va ser com a observadora internacional. 

Una tercera manipulació és la de defensar la creació d’una llista cívica per tal de canalitzar els descontents amb les accions de JxCat, ERC i CUP. La manipulació i manca de credibilitat de Paluzie i, per extensió, de l’ANC prové del fet que sota la seva presidència es va ignorar totalment el manifest unitatperladui.directe68.cat que proposava llista única i compromís acreditat notarialment de fer la DUI a la primera sessió plenària.

Entre les omissions interessades que ella compara amb les intermitències del riu Guadiana (que trinxats estem després de tres segles d’ocupació per haver de posar exemples espanyols per a tot!), hi ha la seva participació a diversos partits polítics que no han fet la independència.

L’independentisme ha de recordar (o descobrir) que Elisenda Paluzie, amb Hèctor López Bofill i Uriel Bertran, mitjançant la creació d’una facció dita EI (Esquerra Independentista) va impedir l’arribada de Joan Carretero a la direcció d’ERC, tot preparant l’arribada exprés d’Oriol Junqueras, amb qui va coincidir a la FNEC, a la Facultat d’Econòmiques i a la Plataforma Sobirania i Progrés. Va tornar a perjudicar Carretero ja a Reagrupament quan, amb la seva exparella, el tèrbol Joan Vives i Solervicens i l’actual parella d’aquest, Anna Arqué, van moure els fils per a crear Solidaritat Catalana per la Independència, amb els seus antics companys d’EI. Més recentment, ha impulsat Primàries també amb Vives i Arqué, arribant a cedir-los la seu de l’ANC per a eleccions de partit. Primàries, que no va assistir a la cimera Donec Perficiam per mirar de trobar la unitat independentista.

Clarament, Paluzie parla d’unitat independentista però no para de perjudicar tant la unitat com l’independentisme.