Als independentistes escocesos, traïts pels seus líders, els van robar el referèndum per la independència del 2014, tal com expliquem en aquest article. També ho exposa molt en detall el documentari “La Mentida” a la primera part. És a dir que arrossegar Escòcia a un segon referèndum no és independentisme, és processisme, és a dir, unionisme disfressat. A Catalunya, els partits processistes demanen un referèndum a l’escocesa que comporta ignorar la tupinada del 2014 i deslegitimar el referèndum del 1r d’octubre del 2017 a Catalunya. Per això en hi vam oposar en aquest editorial.
Aquesta burla als pobles escocès i català viu un nou capítol després de les declaracions del Secretari per Escòcia, Alister Jack, a la revista “Politico”. Jack ha afirmat que hi podria haver un referèndum a Escòcia si les enquestes reflectissin un suport de 60% a favor de fer el referèndum “durant un període raonablement llarg”. Això, més que un canvi dels posicionaments anteriors del govern de Boris Johnson, que s’oposava a qualsevol referèndum, és una aixecada de camisa o una aplicació de l’estratègia de la granota bullida.
És a dir, es fa un primer parany quan imposa 60% a favor del referèndum, però en atorgar a les enquestes aquest valor polític (que ja és una trampa) de fer possible el referèndum, s’empeny a qui no vol la independència a dir que no vol el referèndum, cosa que acaba per convertir 60% a favor del referèndum en 60% a favor de la independència. És a dir, demanar 10 punts més de majoria per fer un referèndum del que cal per a guanyar-lo. #UsFelicitoFills.
El segon parany és això del “període raonablement llarg”. Què és raonablement llarg per Alister Jack? 1 any, 4, 25? Tampoc no diu quantes enquestes ni qui les hauria de fer. És aberrant atorgar valor polític a una enquesta perquè llavors els partits polítics haurien de tenir interventors per a poder certificar-ne la validitat, com passa en les eleccions o referèndums.
El parany més gran, però, és el referèndum com a via a la independència en comptes de la Declaració Unilateral d’Independència, validada pel Tribunal Internacional de Justícia en el cas de Kosovo.
A Escòcia, hi ha majoria absoluta “independentista” a Holyrood del 2011 ençà, però no es parla de fer la DUI. A Catalunya, hi ha majoria “independentista” al Parlament del 2015 ençà, però es van fer dues falses DUI al 2017 i, com publiquem avui, hi ha competència per veure qui és menys unilateralista. Tot plegat fa pensar que a Escòcia i a Catalunya no hi ha independentistes al parlament, solament hi ha “processistes-referendumistes”, que viuen de dir que són independentistes, però no fan mai la independència.
