Dies de commoció al futbol internacional, en què la proposta de creació de la Superlliga europea encapçalada per Florentino Pérez i el banc JP Morgan s’ha desmuntat de manera sobtada. La marxa progressiva dels principals clubs europeus, -motivada per la pressió dels aficionats, sobretot els anglesos-, ha abocat al ridícul aquesta iniciativa al marge de la FIFA i la UEFA enmig d’un foc creuat de retrets, promeses i advertències.
El president de la UEFA, Aleksander Ceferin, ha amenaçat el Barça, el Madrid, la Juventus i el Milà de fer-los fora de la Champions si no abandonen la Superlliga però, casualment, mantindrà el club blanc a la màxima competició continental per bé que Jasper Möller, membre del comitè executiu de la UEFA, feia volar coloms en veure’l fora juntament amb el Chelsea i el City.
En el cas blaugrana, els alts ingressos promesos eren un caramel massa llaminer en un moment de vaques magres i Laporta ha perdut una oportunitat d’or per a marcar distàncies amb Bartomeu, un dels principals impulsors de la Superlliga en la seva línia de seguidisme babau de Florentino. Però ara sembla que sortir-ne té una penalització econòmica forta (vora 300 milions d’euros) i, atenent el diari alemany Der Spiegel, Barça i Madrid rebrien 60 milions addicionals en els dos primers anys per gestionar drets audiovisuals.
De fet, Ceferin d’alguna manera ha disculpat el Barça per l’herència de l’ex-president i el club ha volgut netejar la seva imatge de dues maneres: amb un comunicat ambigu en què apel·la a la necessitat de millores immediates en l’estructura i organització de la competició i confiant la decisió a l’assemblea de compromissaris, que en moltes ocasions han estat una simple eina submisa de ratificació de les decisions de la junta. El vicepresident Eduard Romeu ha recordat que la nova competició “requereix molt diàleg”.
La plataforma El Cor Blaugrana ha exigit un referèndum mentre que l’opinió majoritària de Seguiment és contrària a l’ingrés del club per diversos motius: per la pèrdua de singularitat del Barça, perquè té molt més en compte els aficionats externs o neutrals que els propis, per la poca diversitat que tindrien els desplaçaments i, sobretot, per la manca de solidaritat amb clubs de federacions més modestes i perquè la classificació directa per contracte contradiu l’esperit competitiu històric del club, l’únic que sempre ha estat a Europa per mèrits propis. L’encant de deixar de jugar a camps com El Sadar, el Benito Villamarín, Mestalla o Zorrilla seria tan irreparable com la viabilitat de tots aquests clubs.
Piqué no es va mossegar la llengua en criticar “el xiringuito de Florentino” i nombrosos jugadors i entrenadors del futbol estatal i internacional també s’hi han posicionat en contra, atès que suposaria la condemna dels clubs més petits en un marc de davallada econòmica motivada per la pandèmia.
Fidel a una visió oligarca i de negoci, Florentino fins i tot ja s’havia postulat com a president de la Superlliga com un nou cacic a imitació de Bernabéu, co-fundador de l’antiga Copa d’Europa i que amb el robatori de Di Stéfano va poder conquerir sis àmfores farcides d’irregularitats i privilegis, gràcies a la concepció del club blanc com a ambaixador triomfal d’Espanya per part de la dictadura franquista. Per si de cas, Florentino ja havia mogut els mateixos fils que l’han fet quedar impune de les morts a les residències, els casos de corrupció del PP i altres escàndols diversos per a obtenir una resolució d’un jutjat mercantil que prohibia a la UEFA, la FIFA i la lliga espanyola que prenguessin mesures contra la creació de la Superlliga. Fa tot just tres dies la Fiscalia ha arribat a qualificar el president blanc de “víctima” de Villarejo…
El president de La Liga Javier Tebas, madridista, ex-membre de Fuerza Nueva i simpatitzant de Le Pen i Vox, va qualificar la Superlliga de “secessionista, elitista i egoista” en considerar que ataca els principis de la competitivitat oberta i el mèrit esportiu, mentre que el periodista Antonio Maestre, representant de l’esquerra radical fins que algú qüestiona la unitat d’Espanya, hi ha barrejat el procés amb un tuit esperpèntic.
Malgrat la seva còmoda conversió a les esferes ‘pijes’ de la capital, Figo ha definit com a “tràgica” la nova competició mentre el Betis ha emprat el sentit de l’humor per avançar-se unes posicions a la taula classificatòria. La darrera novetat és que el mecenes del projecte, JP Morgan, ha admès no haver avaluat correctament l’impacte futur de la Superlliga i per aquest motiu se n’ha deslligat. “L’exemple dels aficionats i socis anglesos és el que ha fet caure la competició. Aquí som ànimes que fem el que ens diuen els qui més tenen”, ha afirmat el tècnic de l’Eibar Mendilibar. Valdano, que la veu com una guerra entre les elits i el futbol popular, també ha etzibat una cossa a Florentino. “No pots presentar-se a un programa de televisió com si fossis un messies”.
