Els clams arbitrals de Butragueño i la caverna mediàtica després del derbi contra l’Atlètic de Madrid confirmen la realitat paral·lela en què viu el lladre, que mai no en té prou i pensa que els altres són igual. Fora dels terrenys de joc, Florentino Pérez ha afegit un nou episodi al seu currículum d’irregularitats, atès que va ésser pescat mentre dinava amb la fiscal general de l’Estat Dolores Delgado, el jutge Baltasar Garzón i el jornalista i excap de premsa del club García Ferreras. Pocs dies després, casualment, l’empresa Clecé -filial d’ACS del president blanc-, era la sola que se salvava de les querelles de la Fiscalia contra les residències on han mort milers d’avis. Domus Vi, Aralia Servicios, Vitalia i Orpea sí que hauran de dirimir-hi responsabilitats.
D’altra banda, una indagació de Football Leaks ha conclòs que, el 2016, el Real Madrid va acceptar que el fons Providence hi pagués 200 milions per mitjà d’una xarxa des de les Illes Caimán, tot sabent que podia incórrer en frau de llei. Encara més, el club blanc va contractar com a ambaixadors els exjugadors Raúl, Roberto Carlos i Ronaldo, a qui no va fer contracte per no haver de mostrar-lo al comitè d’empresa. Les dades també demostren que Mourinho, Bale i James van demanar al Madrid favors amb l’objecte d’esquivar Hisenda i que el club blanc -que ha esdevingut un altre organisme oficial de l’Estat- va continuar a fer proves a menors d’edat, malgrat estar sancionat per la FIFA.
Mentrestant, Bartomeu sí que és indagat pel Barçagate i el ministre de Cultura Rodríguez Uribes ha avisat Laporta que no posi el club blaugrana al servei de l’independentisme –en una mostra de la mateixa politització de la qual ells es planyen-, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha anul·lat la sentència que va absoldre Xabi Alonso per frau i n’ha ordenat una nova resolució, per a aclarir el frau a Hisenda de dos milions d’euros corresponent als exercicis de 2010, 2011 i 2012.
El migcampista basc no és pas un cas aïllat sinó que seria un dels onze components d’un equip blanc titular expert en fraus fiscals al costat de Casillas, Marcelo, Pepe, Carvalho, James, Modric, Bale, Cristiano Ronaldo, Özil i Di María. Tots ells ben dirigits per Mourinho, també esquitxat pel mateix delicte i que comparteix la banqueta amb Coentrâo i Benzema, conegut per infraccions viàries i una xarxa d’extorsió ben estranya.
El 2018, Marcelo es va declarar culpable d’un delicte contra Hisenda i va pagar 753.000 euros després d’haver-ne defraudat 491.000 en la declaració d’IRPF de 2013; James va cometre un frau de 6 milions d’euros; Coentrao un d’1,29; Carvalho en va haver de pagar 800.000 per no declarar els drets d’imatge; Pepe en va defraudar 3,7 entre 2010 i 2013; Ozil en va haver de pagar 2,8 per no fer la declaració de renda en dos dels quatre anys que va passar al Madrid; Di María en va eludir 1,3 entre 2012 i 2013 i Modric va satisfer 1,4 milions després de no pagar-ne 900.000.
D’altra part, Bale en va ésser sancionat amb 337.000 per fer l’orni amb els drets d’imatge, Casillas amb 1,6 milions, malgrat que va emprar l’eufemisme “discrepàncies amb la interpretació de la norma” i Mourinho en va defraudar 3,3 en els exercicis fiscals entre 2010 i 2013, a més que va enganyar l’Agència Tributària amb un milió d’euros en concepte de despeses inexistents.
La cirereta la posa Cristiano Ronaldo, enfangat des de la seva pròpia arribada al club blanc. Al cap de 72 hores d’arribar-hi, Florentino ja tenia el sí de Blesa –expresident de Caixa Madrid mort en circumstàncies estranyes-, per a atorgar-li un crèdit de 76 milions d’euros en condicions avantatjoses que incloïen dos anys d’exempció i que també li van permetre de finançar la compra de Kaká.
El portuguès no va perdre el temps al club madridista, atès que va haver de pagar 18,8 milions d’euros per quatre delictes fiscals comesos entre 2011 i 2014 per valor de 14,76. Mentre algunes televisions espanyoles carallejaven amb el delicte fiscal de Messi i s’hi encruelien amb dibuixos d’encarcerat, passaven de puntelletes sobre la presumpta violació de Cristiano a la model Kathryn Mayorga, que hauria tingut lloc el 2009 a Las Vegas. Per bé que un tribunal d’aquesta població nord-americana va declarar, el proppassat octubre, que no existien proves suficients per a condemnar-lo, el diari Der Spiegel va revelar que hi havia hagut agressió i relació no consentida, atès que la model ho havia refusat diverses vegades.
Endemés, l’ADN trobat al cos de la dona coincidia amb el de Cristiano i els advocats del portuguès van admetre haver-la emmudit, a canvi d’uns 300.000 euros; un acord que després ella trencaria. El juliol de 2019, l’exjugadora de la Juventus Petronella Ekroth va denunciar haver rebut consignes expresses de no parlar mai del tema. El proppassat octubre, mentre Cristiano Ronaldo era indagat per haver saltat la quarantena després de donar positiu per Covid, un tribunal de Las Vegas acceptava la demanda civil presentada per la model i la causa resta pendent de judici.
Els problemes de Benzema són de caire diferent i tenen més a veure amb les quatre rodes: el davanter francès ha estat agafat tres vegades quan conduïa sense carnet; el gener de 2019 ho va fer amb una mà embenada i l’estiu de 2018 es va enregistrar quan conduïa a 120 quilòmetres/hora; de fet, el 2015, ja li havien retirat el carnet per menar a més de 200. El 2015, Benzema també es va veure implicat en un afer tèrbol i finalment serà jutjat per complicitat en la temptativa de xantatge al seu company de selecció Valbuena, per un vídeo de contingut sexual.
