El 27 d’octubre va ser la quarta data d’un mes que va estar planificat per a impedir la independència que el poble de Catalunya –per a coronar la feina començada a Arenys de Munt amb la Consulta per la Independència al 2009– es va guanyar el 27-S del 2015 a les plebiscitàries. Que el poble de Catalunya tingués un comportament heroic i exemplar tot el mes no ens ha de manipular emocionalment perquè no vegem com vam ser traïts pels “nostres”.

Primer, el dia 1, el nostre poble va ser atonyinat el dia del generalísimo Franco en un referèndum que no era al full de ruta i que no pensaven aplicar. Com s’ha demostrat, no l’han pas aplicat i, fins i tot, fan befa del poble quan proposen de fer-ne un altre.

Segon, la vaga general del dia 3 per a exclamar-se de la violència del dia 1… si no fos que estava organitzada abans del dia 1. Així que, probablement, va servir per a distreure’ns del fet que no pensaven declarar la independència. És evident que una vaga general convocada per a dos dies després d’un referèndum d’independència solament es convoca o bé per Catalunya, per assegurar la independència, o bé per Espanya, per impedir-la, com així ha estat

Després, el dia 10, la falsa Declaració d’Independència dels 8 segons, sense ser votada pel Parlament, cosa que li dóna el mateix valor que a un gag del Polònia. Cal tornar-ho a dir: en un règim parlamentari com és el de la Catalunya autonòmica, el president no pot declarar ni desdeclarar cap independència sense votació prèvia del Parlament. No és opinable. Si no hi estàs d’acord, ras i curt, has estat enganyat pels qui votes, estimes i pagues el sou.

Finalment, el dia 27 d’octubre, el poble de Catalunya va ser traït per tots els partits que estima i els mitjans de comunicació en qui confia, per l’ANC i per Òmnium.

El Parlament de Catalunya, dirigit per la que n’era presidenta, Carme Forcadell, va escoltar un punt de l’ordre del dia que feia referència a la independència de Catalunya, la part declarativa, que no va ser votada i que no té efectes jurídics. Posteriorment, es va posar a votació la part dispositiva, que no contenia la declaració d’independència.

El més greu és que, com consta per escrit a l’acta de la mesa del Parlament, la secretària primera (Anna Simó, d’ERC-Junts pel Sí) a petició del PP -és a dir, tots els partits treballant junts- va refermar que no tindria cap efecte jurídic la declaració d’independència.

És a dir, que ens van mentir, tots els partits, per escrit, indiscutiblement. Per això no va passar cap de les coses que haurien passat: baixada de bandera espanyola a Palau de la Generalitat i Parlament, publicació al DOGC, lleis i reglaments de desenvolupament, protecció d’infraestructures, reconeixement internacional, esportistes que reneguen de la selecció espanyola… Res. Perquè no hi va haver cap declaració d’independència ni suspesa ni congelada ni feta al bany maria. Com va comentar l’advocat de Joaquim Forn al judici del procés, Xavier Melero, no es va declarar res i van sotmetre’s de manera obedient al 155.

Per tant, tot el que és conseqüència d’una falsedat com la del 27 d’octubre és també fals i té com a única finalitat encobrir aquella falsedat. Sí, parlem del 155 -que és fals atès que, si s’hagués declarat la independència, haurien provat d’aplicar el 116 (estat d’alarma, excepció i setge)- dels presos i dels exiliats, de la falsa vaga de fam de Rull, Turull, Forn i Sànchez pel fet de prendre glucosa, de la falsa taula de negociació i de les falses victòries jurídiques parcials a la Unió Europea. Tot fals.

Fals pel que fa a motivacions no pas a la presència física, però principalment distractora i protectora dels protagonistes de l’engany a la presó o a l’estranger. Per qui atacat per dissonància cognitiva no ho pugui acceptar, recordem aquí l’article d’infiltració i terrorisme d’estat, on un infiltrat explica com va haver de passar anys a la presó per no destapar l’engany.

Sense la complicitat dels mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals,  i de l’ANC i Òmnium hauria estat impossible ocultar durant 4 anys aquesta mentida genocida i barroera a la immensa majoritat del poble de Catalunya.

Hem de fer foc nou i no deixar que continuïn morint milers de catalans sense veure la independència o que ens robin 20.000 milions d’euros cada any, una part dels quals són per a pagar els sous dels nostres botxins processistes.