Si una cosa té el procés és simbolisme. El simbolisme, que pot ser bo per a acompanyar les operacions executives dels qui tenen responsabilitat de dur-nos a la independència, és nefast quan serveix per a dissimular la manca de fets. Fa pocs dies, parlàvem de la publicació pel Consell per la República de les declaracions simbòliques d’independència traduïdes a 26 idiomes.

El simbolisme és encara pitjor quan té com a objectiu humiliar aquells a qui pretén representar, com és el cas aquí. Catalunya roman empresonada fa més de tres segles. Calia reunir-se a la presó de Lledoners amb aquells qui van entregar-se voluntàriament després d’impedir la independència? Pel que fa a la inconveniència que qui és presoner de l’enemic marqui la teva estratègia -com prou s’ha explicat amb escreix fa segles per estratègies polítiques-, no ho detallarem aquí.

En aquesta reunió, hi va participar per primera vegada Aragonès. Per ERC, hi eren també Oriol Junqueras i Josep Maria Jové. Per Junts, hi eren Jordi Sànchez, Elsa Artadi i Josep Rius. Sobta que la CUP, la qual va signar un acord amb ERC que ha complicat la investidura, no sigui en aquestes reunions i no l’esperin al Govern. A què juguen tots plegats?

També sobta que, amb majoria absoluta independentista, una reunió per un tema secundari com és fer govern autonòmic duri quatre hores i acabi sense acord, quan acordar de fer la DUI hauria d’ésser qüestió de minuts. I és que potser són polítics, potser són líders, potser són independentistes, però fa més de deu anys que ho dissimulen molt bé.