“És una barreja de simbolisme i diplomàcia internacional”. Amb aquestes paraules ha definit Lluís Puig, exconseller i membre del Consell per la República, la publicació, la Diada de Sant Jordi i en 26 idiomes, de les propostes de resolució que partits i mitjans de comunicació han fet creure, al poble de Catalunya, que són les Declaracions d’independència de l’octubre del 2017.
Hi ha, entre les primeres traduccions, algunes de les llengües més parlades al món com ara són l’anglès, el francès, el portuguès, el castellà i el rus. També el feroès, amb 60.000 parlants, fet que no sabem si és casual o bé una burla als catalans que hem estat mantinguts en la ignorància pel que fa al referèndum d’independència de les Illes Fèroe del 1946, el qual va ésser ignorat tal com el català del 2017.
Cal veure quina es la reacció del món per la publicació de dues presumptes declaracions d’independència d’un país com Catalunya que no és independent.
La primera, del dia 10, no és cap declaració d’independència i, per tant, no pot tenir la dubtosa honor d’entrar al llibre Guinness de rècords per ser la més curta de la història amb vuit segons de vigor. Tampoc no va ésser votada pel Parlament -com cal a Catalunya-, ni es va publicar al DOGC, ni va desplegar cap efecte. Un engany en tota regla que, un cop desmuntat, obrirà les portes a la independència real de Catalunya.
Abans que els cremadors d’heretges i bruixes ens llencin a la foguera, cal aclarir que el mateix Puigdemont ho confessa al seu llibre “M’explico”, que la història jutjarà durament: a la plana 526 diu “La declaració d’independència és un acte parlamentari. No és l’executiu qui ha de declarar la independència. L’executiu, en tot cas, ha d’aplicar-ne els efectes. Però la independència l’ha de declarar el Parlament”. Dues pàgines més endavant qualsevol lector pot constatar que “aquest text s’ha signat fora de l’hemicicle i no hi ha hagut cap votació. No té cap valor legal i la premsa ho interpreta com un gest simbòlic, com una declaració d’intencions”.
Per a soterrar definitivament la suposada declaració d’independència, el llibre i l’entelèquia que Puigdemont és independentista, a la pàgina 536 es refereix als fets del 10 d’octubre del 2017 tot dient “Quan vaig suspendre la declaració no feta…” que és com dir “quan no em vaig presentar a una feina que no existia” o “quan vaig avortar un embaràs imaginari”.
El dia 27, s’esdevingué el segon acte del frau al poble de Catalunya. Un acord de tots els partits de la taula del Parlament acorda no atorgar cap efecte jurídic al que es votarà. L’engany s’executa quan es llegeix però no es vota la declaració d’independència i es vota, amb vot secret, una proposta de resolució sobre el procés constituent. Aquest engany roman demostrat a les conclusions de Javier Melero, advocat de Joaquim Forn al judici pel procés, i també al documentari “La Mentida”.
Per tant, tothom que parla d’alçar la suspensió de la DUI o bé està enganyat o bé ens vol enganyar. Per no parlar que ni una república bananera no pot publicar res al diari oficial tres anys després que el Parlament ho hagi acordat.
Cal saber què en pensa l’ANC, que prepara un congrés d’unilateralisme pel 7 i 8 de maig, de tots aquests tripijocs. Cal recordar que l’ANC deia que Sant Jordi era una bona data per a declarar la independència….al 2015!
