Parlar de tot el que té a veure amb la Covid o els vaccins és entrar en conflicte segur. Nosaltres, les poques vegades que hi entrem -com en l’article d’Argimon i Padrós o en els tres articles en què es critica la versió oficial i també la dissident)-, ho fem amb la pretensió de fomentar la reflexió i no pas l’enfrontament.
Ahir, es va esdevenir una d’aquelles situacions que requereixen una mirada neutral i desinteressada. La ministra espanyola de Sanitat en una entrevista a Onda Cero va dir que caldrà fer una tercera dosi, si més no de Moderna i Pfizer, però que no se sap quan; que cerquen de vaccinar 100% de la població, i que caldrà vaccinar cada any.
Tot això es material inflamable per a crear enfrontament entre els partidaris i els contraris a la vaccinació; si més no a les xarxes, perquè als mitjans de comunicació la censura de la dissidència és absoluta.
Independentment de la postura de cada persona envers els vaccins, s’obren dilemes en molts camps. En primer lloc i més important, el fet de determinar a posteriori que cal una tercera dosi equival a confessar que encara s’està en fase d’experimentació, cosa que és incompatible amb imposar o coercir ningú a fer-se vaccinar, per contradicció amb el Codi de Nuremberg.
En segon lloc, s’ha produït un frau, que no es pot rescabalar, a milions de persones que han pres la decisió de vaccinar-se a partir de premisses falses: que es posaven dues dosis i que estaven plenament protegits ells i els altres, cosa que també s’ha revelat ésser falsa.
En tercer lloc -si no és que hi hagi una connivència inacceptable entre farmacèutiques i estats o, pel cap baix, una negligència criminal per aquests darrers-, les dosis addicionals han d’ésser entregades de franc per les farmacèutiques, atès que allò que els estats adquirien era un servei (immunitzar la població) i no pas un producte (vaccins); així que la responsabilitat hauria de recaure en els fabricants i no pas en el poble, que ho paga via estats.
Per a acabar, les farmacèutiques han d’indemnitzar els estats al mínimum per tres conceptes: els costos de comunicar i explicar la necessitat de la tercera dosi, la pèrdua d’imatge davant la població, i els costos milionaris de personal i equipament per a subministrar la tercera dosi.
Aquests punts tan elementals haurien d’unir tota la població independentment de la postura respecte de la Covid o els vaccins. Per això t’encoratgem a compartir aquest article arreu. Ajuda’ns a vèncer els virus de la por i la intolerància.
Confessar!? No és cap secret que encara es troben en fase experimental i que no n’hi ha CAP d’aprovada, sinó AUTORITZADES com a MEDICAMENTS d’urgència.
A veure, pregunta al 100% de la gent que s’ha posat aquest experiment si coneixien que estava en fase de proves…