L’Alta Àustria (Öberosterreich) és una de les nou regions que forma l’estat austríac i té una població d’1’5 milions d’habitants. L’aportament més inquietant que ha fet a la història universal és que al poble de Braunau am Inn, hi va néixer Adolf Hitler, el 20 d’abril del 1889. Encara que, al mateix municipi, hi havia nascut, el segle anterior, Franz Xaver-Gruber, compositor de la nadala “Santa Nit”, traduïda a 140 idiomes i Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco de 2011 ençà.

Aquest dies l’Alta Àustria torna a ser d’actualitat, en aquest cas pel que fa a la gestió de la Covid i les restriccions dels drets humans. A partir de demà dilluns, si res no canvia, seran confinats a domicili qui no tingui la norma completa de vaccinació o pugui demostrar que ha superat la malaltia. Pensen a implantar la mesura a nivell nacional, segons diu el canceller Alenxander Schallenberg, que tot just ha accedit al càrrec fa un mes per la dimissió per causa de corrupció del seu company i president del Partit Popular austríac Sebastian Kurz.

Àustria amb un percentatge d’injectats de 65 té, segons les dades oficials, una represa  d’entorn de 700 nous casos a la setmana per 100.000 habitants. Ara ja s’hi aplica impossibilitat d’anar a restaurants, comerços i sales culturals i esportives. Publicàvem, entre la sorpresa i la vergonya, com un bordell austríac ofereix 30 minuts de “serveis gratuïts” a qui es vaccini a les seves instal·lacions.

Malgrat el mur de silenci imposat pels mitjans de comunicació catalans, imposar de manera directa un tractament experimental, com és el cas de les injeccions actuals, és prohibit per les estipulacions del Codi de Nuremberg, que ja esmentàvem en aquest article, creat per a impedir les experimentacions “mèdiques” fetes durant el Tercer Reich nazi. D’altra banda, exigir que s’injecti part de la població per a impedir que se n’encomanin els ja injectats significa acceptar obertament que no estan immunitzats, concepte que fins a ben recentment associàvem al concepte vaccí.

Les condicions d’entrada a Àustria presenten d’altres problemes com ara acceptar solament documents de vaccinació en anglès i en alemany i que, a més, caduquen al cap de 360 dies (i a partir del 6 de desembre, als 270), cosa que destapa la intenció de convertir-nos universalment en malalts crònics. Un altre punt fosc és que Àustria prohibeix l’entrada a qui provingui de 4 països -Brasil, Costa Rica, Belize i Xile- per haver estat presumptament exposats a soques més contagioses. Però, en excloure nacionals de països de la UE o esportistes o professionals, resta palès que no hi ha motivacions de salut, sinó administratives.

A Catalunya, un cop molt important a la legitimitat del passaport Covid la va donar Jordi Basté al seu programa de divendres a RAC1. Paradoxalment, la deslegitimació de Basté va arribar a contrari. Basté -que després de la independència haurà d’afrontar importants responsabilitats penals com a còmplice d’atemorir milions d’independentistes amb la falsa vaga de fam de Sànchez, Forn, Turull i Rull promoguda al seu programa– divendres va ser la vergonya de la professió quan va afirmar sense cap recança que “la vacunació no pot ser obligatòria però sí coercitiva”. Tan sols cal anar a l’Enciclopèdia Catalana per a descobrir que són sinònims, “Coerció: força constrictiva que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d’obligar-la a actuar d’una manera determinada”. És com si hagués dit que no es pot assassinar la gent gran o malalta, però sí fer-los l’eutanàsia forçosa.

Si Basté ignora que són sinònims ha de dimitir immediatament. No és pot ser presentador de ràdio d’un programa de màxima audiència i desconèixer l’idioma en què treballes, la teva eina principal. Si ho ha fet, com sembla, de mala fe per a manipular els oients, a part de plegar, hauria d’assumir responsabilitats penals. Independentment del que hom pensi de la Covid i del vaccí, hi ha principis ètics que haurien d’ésser universals.