Els dofins són animals altament adaptables, socials i intel·ligents. Són dels pocs animals que es reconeixen en un mirall o que són capaços de fer servir estris, com ara esponges per a protegir-se dels rocs quan cacen. Malauradament, no és per cap d’aquestes qualitats que escrivim aquest article.

Fa uns dies, a les Illes Fèroe (daneses encara malgrat haver guanyat un referèndum per la independència l’any 1946) es va produir la major matança de dofins que hom recorda, 1428 concretament. Va ser en avinentesa del “Grind”, la tradicional cacera de cetacis que remunta a l’època vikinga. 

Els defensors de la tradició la consideren com a essencial en la cultura de les Fèroe i com a font d’alimentació important, atesa la deficitària agricultura de l’arxipèlag. Pel contrari, organitzacions com Sea Shepherd s’exclamen pel fet que no es compleixen les normes per a limitar el dolor als animals i que molta de la carn no es consumeix. Els mètodes emprats enguany i el volum de la matança, que farà que molta carn no es pugui consumir, ha fet unir molts feroesos a les crítiques tradicionals dels animalistes. 

I és que, com ja vam comentar a l’article sobre l’illa de Sprogø, no tot és idíl·lic a Dinamarca.