La guerra de Cuba entre els Estats Units i Espanya, la invasió nazi de Polònia, Hipercor o l’11-S tenen un lligam comú: són atemptats de falsa bandera que obeeixen a interessos geopolítics a gran escala. Per exemple, a finals del segle XIX els Estats Units van culpar Espanya de l’enfonsament del Maine com a pretext per provocar una guerra que sabien que guanyarien. A l’estació de ràdio de Gliwice, fronterera entre Alemanya i Polònia, el règim nazi va atribuir a un grup de l’exèrcit polonès l’assassinat dels operadors de ràdio des d’on es van dedicar a enviar consignes amenaçant Alemanya: el motiu perfecte per envair Polònia tal i com es va confirmar als judicis de Nuremberg ja que van agafar polonesos empresonats i els van vestir com si fossin soldats. Després del muntatge els van liquidar.

També és força simptomàtic el cas de Pearl Harbor, atès que Roosevelt s’havia compromès a no entrar a la Segona Guerra Mundial en contra de la seva voluntat. Abans de rebre l’atac japonès, els americans ja havien desxifrat els codis i curiosament els seus principals vaixells van quedar indemnes, seguidament les enquestes van concloure que un 80% d’americans volia entrar al conflicte bèl·lic i així va ser.

Un altre cas oficial d’atemptat de falsa bandera va ser l’incident del golf de Tonkin el 1964, en el qual teòricament l’atac d’uns vaixells vietnamites a una embarcació americana va desencadenar la Guerra del Vietnam, si bé els documents desclassificats han demostrar la inexistència d’aquest atac. Uns mesos abans, l’assassinat de Kennedy generalitzava el terme ‘teoria de la conspiració’ per tal d’emmudir la dissidència.

Pel que fa a Carrero Blanco, va guanyant força la teoria que la CIA disposava de tota la informació i la va traslladar a ETA. El dia anterior Kissinger no s’havia posat d’acord amb el militar franquista sobre el règim substitutori de la dictadura i l’entrada d’Espanya a l’OTAN en una reunió que va durar sis hores. I al dia següent Carrero Blanco volava pels aires a 300 metres de l’ambaixada americana, que tenia sismògrafs per evitar rebre bombes. I en el túnel excavat per col·locar els explosius no hi havia cap pintada però al dia següent s’hi podia llegir “Gora ETA”.

L’11-S, amb torres que van caure de manera estranya, informes cremats d’apostes a les borses però els passaports intactes dels teòrics responsables, o l’11-M, amb la desaparició dels vagons de tren, el muntatge del pis de Leganés, Hipercor o el 17-A són altres exemples d’atemptats de falsa bandera amb l’objecte de distreure la població amb falsos enemics i complir propòsits polítics de gran volada.