“El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán”. Aquesta frase fou dita al 1984 per, ni més ni menys, Felipe González, el president espanyol amb més temps i més vots que cap altre d’ençà la mort de Franco, i amb vincles demostrats amb la CIA, com aclareix Alfredo Grimaldos al llibre “La CIA en España”.

La declaració del probable señor X dels GAL -el grup terrorista que entre 1983 i 1987 va assassinar 27 persones– ens obliga, com a individus i com a independentistes, a entendre que l’Estat espanyol, independentment de qui en tingui el govern nominal, farà corregides i augmentades les accions de guerra bruta que ha fet al País Basc; la més evident és el terrorisme d’estat.

Si al País Basc van assassinar, a Catalunya, després de més de 10 anys de procés, cal partir de la presumpció que hagin assassinat. Ara bé, com que el moviment pacífic independentista, en ser no armat, no els atorga l’excusa per a executar independentistes, el pensament lògic fa creure que ho hagin disfressat d’accident. És allò tan castellà de “Que se logre el efecto sin que se note el cuidado”. Com a societat, tenim el dret i l’obligació d’exigir que es faci una investigació de la mort en estranyes circumstàncies de na Muriel Casals, envestida per una bicicleta, anticipada unes hores per Jordi Sànchez i que va tenir la conseqüència de la invenció de l’innecessari referèndum del 1r-O.

El referèndum no era pas al programa guanyador de les eleccions del 27-S del 2015. Era innecessari per a fer la independència perquè les eleccions plebiscitàries -malgrat la manipulació barroera d’Antonio Baños de la CUP- ja atorgaven manament per a fer la independència a 18 mesos sense referèndum. El referèndum, ignorat pels partits que se’l van inventar, solament ha servit per a impedir la DUI guanyada el 27-S del 2015.

Cap partit -llevat de Directe 68- i cap mitjà de comunicació -llevat de Radio Hadrian, el documentari La Mentida i Catdavant- ha demanat que s’indaguin a fons les immenses contradiccions a la versió oficial de la mort de na Muriel. Com que és impossible que tots els partits i mitjans de comunicació que financem ignorin l’existència del GAL i les declaracions de González del 84, som davant d’una operació d’encobriment per a mantenir desinformada la població. Tan sols després de la independència es podrà indagar la veritat del que li va passar a na Muriel i quina és la veritat del que va passar el 17-A, i demanar responsabilitats penals a partits i mitjans de comunicació processistes per tapar-ho.

Infiltració, l’altre braç de la guerra bruta contra l’independentisme

Quan un país roman ocupat fa 3 segles, tot allò que és públic, oficial, estructural… és en mans de l’ocupant. Això que hauria d’ésser evident per a tothom no n’és per diversos motius. Per una banda, moltes persones que volen o creuen voler la independència viuen directament o indirecta de partits, mitjans de comunicació o empreses proveïdores processistes. Així que tenen un conflicte d’interessos i més val fingir que no es comprèn el que passa; com els progenitors que fingeixen no saber els abusos que la seva parella comet amb els fills. D’altra banda, el mecanisme de protecció sociològica anomenat “dissonància cognitiva” -que explicarem en un article venidor- dificulta acceptar que, malgrat les evidències, haguem estat traïts pels nostres. 

Així, la resposta habitual de moltes persones de bona fe, quan hom proposa que els líders processistes podrien treballar per Madrid de bon principi, és “I llavors per què estan presos?” La resposta a aquesta qüestió, quan s’explica que són presos precisament per a protegir-los després d’haver fet falses DUI, no els satisfà. 

Pel contrari, és demolidora aquesta entrevista del 2018 on un infiltrat a ETA explica com va haver de passar uns anys a la presó i que ni el jutge que el va condemnar sabia que treballava per l’estat com a  infiltrat. Si van poder infiltrar ETA on errar equivalia a morir, com no hauran infiltrat els partits, les organitzacions i els mitjans de comunicació catalans, sense cap risc d’ésser descoberts i executats?

Si l’Estat espanyol va assassinar i va tenir engarjolats els seus infiltrats per a posar fi a ETA, què no haurà fet a Catalunya si és molt més important impedir la nostra independència. 

Ara, la mort de na Muriel, el 17-A, les falses DUI del 2017 -que han fet que no siguem independents- i el tema dels presos indultats agafa una color ben diferent. Ajuda’ns a trencar la censura per a fer la independència i fes que aquest article no subvencionat arribi a tots els independentistes que coneguis.