El darrer cap de setmana, l’incendi de més de 450 hectàrees al Parc Natural del Cap de Creus va comportar una polèmica entre administracions espanyoles: el Gobierno central i la Generalitat. El motiu va ser el rebuig del Govern espanyol de demanar a França la participació de 2 hidroavions estacionats a la Catalunya Nord, els quals hi haurien reduït el temps de resposta i la superfície cremada.

Si ho mirem de forma visceral, com convé a Espanya, solament podem estar-hi d’acord. No tan sols Espanya ens roba, Espanya ens crema. Però la funció de Catdavant és dir el que els altres mitjans no són lliures de dir: cap independentista vota cap dels partits al Gobierno espanyol; per tant, el que és madur, és demanar responsabilitat als teus. Una de les coses meravelloses de fer la independència és que mai més cap polític català no es podrà alliberar de responsabilitats en culpant Madrid.

Un altre aspecte important de les reclamacions és quan es fan i qui les fa. Del 2017 ençà hauríem d’ésser independents i, llavors, el contacte amb França seria d’estat a estat. Així que, qui com Laura Borràs és responsable directa, com a diputada al 2018 i actual presidenta del Parlament, que no siguem independents, no hauria de fer piulades on lloa la independència que ella impedeix i que, en una entrevista a TVE, la va fer impossible quan hi va rebutjar totes les vies realistes.

Encara és més fort que els eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí se n’exclamin al Parlament Europeu, perquè si haguessin encapçalat la independència com a president i consellers al 2017, ni caldria clamar-se a Europa, ni ells serien al Parlament Europeu; serien a fer política a la Catalunya independent.