“A partir de la segunda quincena de agosto en Catalunya pasarán cosas” deia, al juliol del 2017, el ja ex-ministre José María García-Margallo. Doncs les coses que hi van passar van ser els atemptats del 17-A, cosa que converteix Margallo en presumpte còmplice d’assassinat múltiple i terrorisme d’estat pels atacs organitzats per l’estat espanyol a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. En caldrà demanar l’extradició després de la independència per tal de poder-lo jutjar pels seus crims. El seu partit també era al govern quan el poble de Catalunya va ser atonyinat el dia de Franco, pel referèndum del 1r d’octubre.
Carmen Calvo va ser vice-presidenta de Gobierno amb el PSOE, partit responsable dels GAL, autor de 27 assassinats entre els anys 1983 i 1987. Això és part de l’estratègia de l’estat espanyol d’emprar terrorisme d’estat i infiltració per a impedir les independències de Catalunya i el País Basc. Per si no n’hi hagués prou, cal aclarir la trama dels ex-fiscals Mena i Villarejo amb més de 1000 presumptes assassinats, inclosos a l’”Expediente Royuela”.
Pablo Iglesias va ser, fins fa poc, vice-president del Gobierno “más progresista de la historia” i creador de Podemos, invent del sistema i dissidència controlada, com ja va destapar el programa de ràdio lliure Radio Hadrian al capítol 6, emès el juliol del 2017. Va tenir un paper secundari en encobrir l’autor real del 11-M.
Doncs s’esdevé que, dilluns passat, al programa Hora 25 de la Cadena SER -sí sí, la mateixa SER que va col·laborar a inventar-se Pablo Iglesias i Podemos, la mateixa SER que va jugar un paper destacat en encobrir l’autor real de l’atemptat de falsa bandera de l’11-M- tots tres es van manifestar a favor de la vaccinació obligatòria o, si més no, Calvo del passaport covid obligatori.
Per a poder manipular la població menys desperta i experta en drets civils, van fer servir dues de les estratègies de manipulació psicològica que hem explicat a Catdavant. Per una banda, la il·lusió de l’alternativa, tot obligant-nos a triar entre dues opcions limitadores de drets: el passaport o la vacuna obligatòria. I per altra, tot traient alternatives pretesament allunyades i majoritàries com PP, PSOE i Podemos que pensen el mateix, és la unanimitat de mentiders, que Asch ens va ensenyar que és essencial perquè es pugui manipular els individus.
Per més tornes, van fer una utilització barroera d’exemples que, en un concurs d’oratòria, els haurien garantit la desqualificació a perpetuïtat per provar de prendre per imbècils els jutges.
Margallo va comparar no estar vaccinat amb tenir la lepra a l’edat mitjana, és a dir, certesa de malaltia amb presumpció d’estar malalt pel fet de no haver-se vaccinat. Fàstic profund. Iglesias tot ofenent la intel·ligència i la moralitat del podemisme, no va restar endarrerit quan va comparar l’obligació de fer-se vaccinar amb la de respectar els límits de velocitat d’una autopista.
Ens hauria de fer pensar que persones que elles mateixes o les seves organitzacions han comès crims abjectes contra persones a Catalunya i a l’estat ens vulguin retallar drets “pel nostre bé”. Si fem exemples de pela el quilo com fan ells, seria com fer cas de Jack l’Esbudellador mentre reclamés que fos obligatori per a les dones anar soles de nit al Londres victorià.
