Ada Colau va ser, ahir, entrevistada als Matins de TV3, pocs dies després de l’efecte positiu tingut pel cartell de La Mercè, dissenyat per Malika Favre.

Respecte al lleure nocturn i sota la sotragada de les situacions a Sants i Gràcia, es va mostrar favorable a l’obertura del lleure nocturn amb l’establiment de protocols. Com a política del sistema que és, va esquivar pronunciar-se respecte al passaport covid.

Va ser contundent contra l’ampliació de l’aeroport i va dimonitzar el turisme. Considera que és impossible conservar la Ricarda i ampliar l’aeroport que, segons reports que diu tenir, això representa augmentar-ne 60 o 70% les emissions. Amb la mateixa contundència es va oposar a la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus, tot considerant que els Jocs d’Hivern són propis del segle XX.

En ambdós temes, va acusar ERC de manca d’interlocució i de claredat; implícitament els va acusar de puta-i-ramonestisme. Per contra, les contradiccions entre Podemos i Comuns les va justificar quan va dir que vivim temps de manca de majories absolutes i que cal fer pactes i equilibris.

Les qüestions crítiques -suportades amb imatges de convivència entre vianants i bicicletes, patinets i autos- va esquivar-les en afirmant que cal reduir molt la presència d’autos, i va defensar la reducció de la contaminació i la qualitat de vida a les “Superilles”.

Pel que fa a les reclamacions sobre la neteja de la ciutat va respondre que ha augmentat la despesa en neteja i que la nova contracta que entrarà aviat en vigor representarà un augment de personal i millora de vehicles.

Va posar en relleu els canvis de política de gènere i va insistir diverses vegades en l’emergència climàtica.

Ja al final de l’entrevista va afirmar que no hi ha les condicions per a fer un referèndum a curt termini, i ho va reblar quan va dir que “la gent no està per ximpleries”. Difícil ésser més ofensiu. No va dir, per exemple, “la ciutadania té altres prioritats”. Segurament és el que vol sentir qui la vota, en la línia ofensiva de qui no ho fa, representada perfectament per Sílvia Casorrán, ja comentat en aquest article. Res és casual; som davant la clàssica manipulació anomenada “il·lusió de les alternatives”. Ens ofereixen o bé no fer referèndum o bé sí fer-ne, cosa que exclou la sola via a la independència que és la DUI, tot seguint el model de Kosovo, validat internacionalment.

En qualsevol cas, la seva comunicació i argumentació demostren que n’hi ha poc de l’activista que es disfressava i que Mas i Trias van posar a l’Ajuntament, el primer quan la va treure a TV3 a ‘El convidat’ i Trias quan li va pagar el sou camuflat via subvenció a l’Observatori DESC. Ara és una política que parla com els polítics del sistema.