Jaume Alonso-Cuevillas ha presentat un recurs contra la sentència dels atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils. Ho ha fet com a representant de Javier Martínez, pare del nen de 3 anys mort a les Rambles. La majoria d’altres advocats ja hi havia recorregut. Alonso-Cuevillas considera que s’ha contravingut el dret de les famílies a conèixer la veritat, i infringit la tutela judicial efectiva. Destaca punts com ara no haver permès d’efectuar proves de si l’imam Es Satty continua viu, quins vincles tenia amb la policia espanyola i si els Mossos podien haver impedit l’atemptat en cas d’haver-ne tingut tota la informació. Alonso-Cuevillas considera negligent l’Estat per no haver controlat la venda d’explosius i el considera responsable civil subsidiari.
Fins aquí la versió apta per a tots els públics. Catdavant ens decantem per una responsabilitat més que subsidiària de l’Estat espanyol, explicada a l’article publicat fa uns mesos. I encara anem més enllà en aquest altre.
Un altre cop -igual que en el cas de les falses vagues de fam de Sànchez, Turull, Rull i Forn del 2018-, el més greu és el silenci còmplice, tant de l’unionisme com dels mitjans processistes que tenen finançament públic, sobre les circumstàncies que fan -pel cap baix, poc recomanable i, en el pitjor dels casos, il·legal- que Jaume Alonso-Cuevillas representi cap acusació particular en aquest afer.
Som davant un cas, més que probable i a més a més públic, de conflicte d’interessos. El conflicte d’interessos s’esdevé quan els interessos d’un nou client són oposats als de l’advocat o als d’un altre client. Es dóna el cas públic i notori que Jaume Alonso-Cuevillas era advocat de Carles Puigdemont, President de la Generalitat en el moment dels atemptats, cosa que desqualifica Jaume Alonso-Cuevillas per a portar un cas on una de les obligacions que té respecte a clients seus és indagar totes les administracions i llurs eventuals responsabilitats en el cas. Alonso-Cuevillas, si se li va oferir el cas del no res, s’hi hauria d’haver abstingut; si la proposició va sortir d’alguna font propenca a Junts o a l’anterior Govern de la Generalitat, el frau és encara pitjor atès que hi ha premeditació.
Per a acabar-ho d’adobar, Alonso-Cuevillas ha estat diputat de Junts -on és company de partit amb Joaquim Forn, conseller d’Interior el 17-A- després d’acceptar el cas.
El més fort de tot és que això que tot just heu llegit ho ha de conèixer tota la professió jurídica i jornalística processista i unionista que, per enèsima vegada, són còmplices de protegir Puigdemont i sostenir el poble en la ignorància, tot deixant indefensa la família d’en Xavi. I tot per un advocat que el respectat Josep Maria Loperena ja va desmuntar pel seu unionisme i vincles amb l’Opus Dei i la Falange fins poc abans d’ésser advocat de Puigdemont.
