Avui fa 7 anys que hauríem d’ésser independents. Al 2013, milions d’independentistes vam fer una cadena humana que travessà tot el Principat. L’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió del novembre donava, portat a 100, un resultat de 72 a 28% favorable a la independència.
Qualsevol polític independentista hauria fet un referèndum a principi del 2014, que hauria portat a la independència l’any del tricentenari de l’11 de setembre del 1714.
Malauradament, ni Mas (ha arribat a confessar que va enganyar amb la promesa de DUI al 2015) ni cap dels partits al Parlament d’aleshores ni actuals, com és normal en un país ocupat, són independentistes.
Per això Mas, amb el suport de tots els partits, va retardar un any el referèndum i, a més, el va convertir en una enquesta anomenada procés participatiu. La manera d’impedir la independència va ser establir una doble pregunta contrària al que tothom havia demanat: que fos binària i resposta amb Sí/No. “Vol que Catalunya esdevingui un estat?” anava seguit de “En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?” Aquesta doble pregunta feia impossible la independència pel fet de no ser homologable internacionalment. De fet, no pretenia ni tan sols fer un reglament per a establir la victòria de cadascuna de les 3 opcions possibles SÍ-SÍ SÍ-NO i NO.
Els noms de les persones i partits (i els seus successors) que van anunciar la doble pregunta són, a part de Mas de Convergència, els que segueixen:
Jordi Turull (CDC), Joana Ortega (UDC), Ramon Espadaler (UDC), Oriol Junqueras (ERC), Marta Rovira (ERC), Joan Herrera (ICV), Joan Mena (EUiA) i David Fernàndez (CUP). Duran i Lleida d’Unió havia pactat la pregunta amb Mas anteriorment i a la reunió per a aprovar-la també hi era Quim Arrufat de la CUP.
L’aixecada de camisa al poble de Catalunya és doble. Si Duran és contra independentista, com ho és també Mena ara als comuns, la pregunta mai no pot ser la dels independentistes. És a dir, o Duran i Mena (i Herrera i Espadaler) són falsos contra independentistes o, com es demostra pels seus actes dels darrers anys, la resta són falsos independentistes.
Espanya es va burlar dels catalans quan va inventar-se un referèndum que els seus servidors a Govern i Parlament tenien ordres de no aplicar el 1r d’octubre, dia del Generalísimo, dia que ens van esbatussar, en una violència organitzada per Madrid i Barcelona en una reunió de la Junta de Seguretat que va tenir lloc pocs dies abans.
La burla havia començat anys abans atès que Mas va afirmar que la pregunta se li va ocórrer quan anava a treballar el 6 de desembre, dia de la Constitución Espanyola tardo franquista.
Junqueras i Forcadell, com a presidents d’ERC i de l’ANC, van treballar contra la independència molts anys abans que els indults espanyols els fessin caure la careta, pel fet de prestar suport a una pregunta contrària a la independència i a allò que havien defensat fins aleshores.
Dels polítics actuals, solament els precursors de Directe 68 es van oposar a la pregunta que van anomenar “trampa”, com constata aquest vídeo de febrer del 2014.
Tràgicament, les victòries simbòliques al món adult són derrotes reals. D’ençà el parany del 9-N, Espanya ens ha robat 140.000 milions d’euros (sense comptar els salaris de tots els polítics processistes) i centenars de milers d’independentistes han mort presoners. Caldrà exigir responsabilitats penals a tots els culpables després de la independència. A Catdavant no acceptem el truc de la granota bullida del processisme.
