La polivalència és una de les característiques de Pablo Casado, que té temps de conxorxar-se amb Pedro Sánchez per practicar la psicologia inversa contra l’independentisme i vantar-se de les gestes bèl·liques dels seus avantpassats ideològics. Així, no sorprèn que el líder del PP hagi assegurat enmig del Congreso que la Guerra Civil va ser un enfrontament “entre els qui volien la democràcia sense llei i els qui volien la llei sense democràcia”.
Carlos Hernández, escriptor especialitzat en història, ha alertat a Twitter que aquesta frase no prové de la ignorància sinó que “és negacionisme dels crims del franquisme i de la realitat, un negacionisme molt similar al d’aquells qui refusen l’existència de l’Holocaust: els qui el practiquen són filofranquistes i filonazis”.
De la seva banda, el regidor de l’Ajuntament de Madrid Borja Fanjul no s’ha quedat curt en proclamar la Guerra Civil “no la va guanyar ningú”. Una afirmació si més no curiosa, atès que el seu besavi Joaquín Fanjul va ser un dels líders del cop d’Estat de 1936 i el seu avi Juan Manuel Fanjul fou vicesecretari general de la Falange i procurador de les Cortes franquistes.
Les dues declaracions arriben en el marc d’un constant emblanquiment de la ultradreta, fruit de la connivència entre polítics, judicatura i mitjans de comunicació. Sis persones que van participar en una manifestació de suport al 1r-O s’enfronten a penes de sis anys de presó, mentre que el grup neonazi que hi va provocar incidents n’ha resultat impune; a València un home ha estat sancionat per riure’s d’un rètol de la policia a una bicicleta.
Endemés, la nova llei de secrets oficials ha descartat desclassificar el 23-F.
