Llegir un editorial a La Vanguardia on Jordi Juan demana obertament l’indult als polítics catalans hauria d’ésser suficient perquè fos ben clar que l’indult de Junqueras, Turull, Rull, Forn, Forcadell… és per interès de l’Estat espanyol.
Un dels problemes d’estar militarment ocupats per l’Estat espanyol és que lògicament controlen tots els partits i mitjans de comunicació massius de Catalunya.
Per això quan el sistema comet una errada immensa com l’abraçada de Cuixart a Iceta enregistrada en vídeo, el sistema se centra a defensar allò indefensable en tots els mitjans de comunicació perquè, si s’esquerda tot el tema de presos i exiliats, s’esquerda el procés i serem independents.
El problema dels indults no és de legalitat -si no es té en compte que la Constitució Espanyola ens és imposada, evidentment, i és, per tant, il·legal a Catalunya. Així, Joaquín Urías, ex-membre del TC, ho explica a Twitter: és una decisió política i no pas jurídica, és recollida a la Constitución i és una figura homologable internacionalment.
D’aquí pateix la criatura. Els estats, per si no fos poc el control que poden exercir en el poder judicial, encara tenen dos jòquers: la prescripció, és a dir, deixar expirar un cas sense fer accions judicials, i l’indult, per aplicar criteris d’interès polític per sobre del judicial. Aquests dos paranyets del sistema es juguen diferent. La prescripció que va permetre Espanya afavorir Artur Mas en un cas de delicte fiscal a Liechtenstein o Alfons López Tena en un cas de frau a Benidorm, són ben diferents als indults públics que permeten que els actors -mai més ben dit- polítics prenguin posició públicament, obtinguin vots i manipulin la població per psicologia inversa.
Així, el 13 de juny, Vox, PP i Ciudadanos, en seguint una iniciativa de la catalanòfoba Rosa Díez, aniran ensems a una concentració contra els indults, com ja es va fer contra l’estatut; cosa que, per psicologia inversa, va fer que molts catalans hi prestessin suport, i van oblidar que a Catalunya l’estatut que ens cal, és el de Portugal.
Ara, es promouen uns indults que, per afegitó, podrien ésser parcials i reversibles, que recauen en nou persones en bescanvi de renunciar a la unilateralitat. És a dir, de portar perjudici a milions de persones.
Per fer més gran el perjudici, aquestes nou persones i els seus partits van impedir la independència al 2014 quan no van fer un referèndum vinculant, al 2015-2017 quan no van aplicar el manament per a fer la DUI del 27-S, a l’octubre del 2017, quan van fer dues falses DUI i es van entregar a l’enemic, i del 2017 al 2021, quan no van fer la independència i tenien majoria i manament per a fer-la.
Això no és un indult, és un insult a la nostra intel·ligència, als nostres morts i al futur dels nostres fills.
