Joan Laporta tornarà a presidir el Barça després de guanyar molt clarament unes eleccions amb una participació alta (de 50,42%, 55.611) malgrat el context de pandèmia, la qual ha fomentat la combinació del vot per correu amb el presencial a les sis seus establides.
La jornada ha avançat sense incidències, a excepció de l’episodi surrealista viscut pel cap de política de Ser Catalunya, al qual, quan ha anat a votar, li han dit que algú, amb el mateix DNI, ja havia dipositat el paperet de vot a l’urna. El president de la Junta Gestora, Carles Tusquets, ha anunciat que tindrà els serveis jurídics del club a disposició dels socis que han estat sancionats per haver saltat les restriccions i anat a votar.
Amb un suport de 54,2% dels socis, Laporta ha deixat molt enrere Victor Font (29,9%), que es presentava com l’aspirant del canvi, i Toni Freixa (8,5%) que, en absència d’un continuista pur, representava la línia més similar al consell director anterior, del qual en va ésser part. Tots tres s’han abraçat a les instal·lacions del Camp Nou mentre hi esperaven el comptatge.
Fa sis anys, el soci, fidel al seu tarannà conservador i encegat pel triplet de Luis Enrique, va fer confiança a Bartomeu –ara indagat per l’escàndol del Barçagate, el qual, després d’una gestió dolentíssima coronada amb l’humiliant 2-8, va dimitir per a no passar la vergonya de perdre la moció de censura.
Laporta ha sabut jugar la carta de la il·lusió, ja d’ençà del cartell gegantí situat a Madrid i no li ha calgut gallejar d’haver confiat en Guardiola, en una campanya marcada pel joc net, on no s’han fet promeses de compres de jugadors. Ara tindrà els desafiaments de retenir Messi, la reforma del Camp Nou, recuperar el model esportiu de succés i trobar la pau institucional, així com de reduir el dèficit econòmic amb l’objecte d’evitar que el club esdevingui societat anònima. En aquest seny caldrà que aixequi estores i concreti la proposició d’emetre bons, explicada en el darrer debat televisat. Les sortides de to i el risc de repetir afers tèrbols (Uzbekistan) s’entreveuen com els talons d’Aquil·les.
