Divendres, es va produir l’absolució dels darrers encausats del grup anomenat els “nou de Lledoners”, sis d’ells ja havien estat absolts durant el judici quan la fiscalia va retirar el delicte de desordres públics i rebaixar a lleus la petició de lesions als altres tres per fets presumptament esdevinguts al febrer del 2019 en protesta pel trasllat.  Ahir, l’Audiència de Manresa va absoldre els altres tres, amb la qual cosa el malson per a tots nou i llurs famílies s’ha acabat.

Ara, doncs, cal veure qui són els responsables que aquest desgavell hagi durat més de 2 anys. Cal evitar de caure en la descontextualització, que l’alegria immediata no ens faci ser compassius amb un sistema profundament podrit.

“Justícia espanyola”

És inacceptable que, amb la manca absoluta de proves que hi havia en aquest cas, s’hagi tingut angoixades nou famílies d’aquesta manera. El que passa és que la justícia espanyola és la justícia de l’ocupant. Fa 6 anys ens vam guanyar la independència per eleccions plebiscitàries i en fa 4 per referèndum, així que tots els abusos i espoliació econòmica patits d’aleshores ençà són responsabilitat d’ERC, Junts, CUP i dels qui en són dirigents o militants.

Generalitat de Catalunya

És directament una vergonya que la Generalitat sigui acusació particular de joves independentistes mentre els partits que en tenen el Govern, ERC i Junts, pacten amb el PSOE a Madrid o a la Diputació de Barcelona, respectivament.

Presos del procés

S’ha trobat a mancar el suport dels presos, que són la causa última d’aquest procés. Però la seva responsabilitat definitiva solament la podrem esbrinar després del procés. Com va demostrar Catdavant, JxSí (ERC + Convergència + Demòcrates + Independents) i el PP van acordar i signar que res del que es faria el 27 d’octubre tindria efectes jurídics. Atès que condemnes a molts anys i exilis per a evitar-les són efectes jurídics, caldrà esperar a la independència de Catalunya per esbrinar què hi ha de cert en tot aquest tema.

 

 

Mitjans de comunicació processistes

 

Pràcticament la totalitat de mitjans processistes estan finançats públicament o reben subvencions, per la qual cosa s’han de limitar a atacar l’unionisme oficial i encobrir el col·laboracionisme, cosa que els converteix a ells mateixos en col·laboracionistes. Per això cap ni un no ha parlat de la traïció documentada del 27-O del 2017, que obre la porta a tot el desgavell dels darrers 4 anys i que Catdavant va publicar fa uns dies.

 

 

Caldrà esperar a la independència perquè un Nuremberg català permeti de destriar responsabilitats de tots plegats.