El famós accident de tren de 2013 a Santiago de Compostel·la, que va causar 81 morts i 147 ferits, ha estat un altre exemple de la tàctica de la justícia espanyola d’assenyalar caps de turc en comptes de cercar-hi responsabilitats polítiques. Una manera de funcionar idèntica a l’emprada en altres escàndols amb conseqüències funestes com ara el Yak-42, l’accident de metro a València o o els atemptats del 17-A a Barcelona.
L’Audiència d’A Coruña ha confirmat el tancament de la investigació de l’Alvia, de manera que solament el maquinista i l’exdirector de Seguretat a la Circulació d’Adif en resulten investigats. La nota de premsa del CGPJ assegura que, segons el tribunal, hi ha prou indicis com per creure que el motiu de l’accident va ser l’excés de velocitat i que hi havia un risc especial de descarrilament que no fou detectat ni atès per Adif. Tots dos s’enfronten ara a delictes d’homicidi i lesions per imprudència greu professional.
El documentari d’Aitor Rei Frankenstein 041155 va posar llum a l’afer amb l’objecte de subratllar la mala praxi dels organismes públics. Aquesta peça, emesa per TV3 el gener de 2019 –l’única cadena que ho ha fet–, i guardonada a la 60a edició de la Setmana Internacional del Cinema de Valladolid, narra l’accident d’un tren que era “un avortament de l’enginyeria elaborat amb fragments d’altres productes”, en paraules d’un tècnic.
Un exdirectiu de Renfe va qualificar de “nyap” la línia ferroviària entre A Coruña, Santiago i Ourense, que el socialista José Blanco va inaugurar. Ni ell ni Ana Pastor, ministra de Foment en el moment de la tragèdia, van voler participar en el documentari. El film, finançat per micromecenatge, posa l’èmfasi en qüestions tècniques com ara els sistemes de seguretat ERTMS i ASFA o el càlcul del sobrepès dels furgons generadors del tren, parla de balises i eixos i examina el funcionament de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris.
