Per a poder interioritzar el contingut d’aquest article cal llegir el primer article d’aquest tema, que vam publicar el dia 8 de juliol, i també el segon, publicat el dia 14 de juliol.
Ha passat tot just el que Catdavant va anunciar de bon principi: cap entitat bancària ha avalat, i ho ha acabat per avalar l’Institut Català de Finances; és a dir, la Generalitat; és a dir el poble de Catalunya. El frau es veia venir d’una hora lluny. La intenció sempre ha estat que avalés la Generalitat perquè, com prou vam dir, cap banc plantaria cara a l’Estat espanyol.
Això ho sabien tots els membres del Govern, tots els processats i tots els mitjans de comunicació, que no d’informació (un mitjà subvencionat que solament publica el que convé al Govern que el finança, no mereix aquest nom).
Es tractava, doncs, d’enganyar el poble d’una doble manera. Primer, es va fingir que ho avalaria una entitat bancària per a alleugerir la pressió dels ciutadans que no veuen bé que la Generalitat prioritzi uns represaliats sobre d’altres, o que hi destini 10 milions destinats a serveis als ciutadans. I ara, ho venen com que ha estat un últim i darrer recurs. A més a més, l’engany ha estat doble perquè la incertesa -que dura encara quan es publica aquesta notícia- ha fet que molts independentistes hagin omplert la Caixa de Solidaritat.
La pressió -a la qual fins i tot s’ha afegit Antoni Bassas al diari Ara- ha estat demanar dos euros i mig a cada independentista, tot “oblidant” els milions que ja hi ha a la Caixa de Solidaritat. Passa que, si has posat diners a la Caixa de Solidaritat i has comprat l’Ara, has pagat cinc vegades: el sou de Bassas quan treballava a la CCMA, comprar el diari, les subvencions a l’Ara, el que hagis posat a la Caixa de Solidaritat i l’aval de la Generalitat. I tot ho has fet per persones que cobraven un sou per a fer la independència i que, per incompetència o traïció, no la van fer.
L’engany de la Generalitat és tan barroer que dimarts deien públicament que no avalarien i dimecres demanaven més termini perquè un encausat s’hi havia afegit el dia abans… quan ens deien que no hi havia res a fer! És evident que ningú s’hi hauria afegit a darrera hora sense tenir una informació que ocultaven als ciutadans. Realment ens han fet el truc de la granota bullida. Això sí, amb cocció accelerada, perquè tot ha estat en dues setmanes.
Hi ha dues Catalunyes: la dels polítics i jornalistes que ho saben tot i no ens diuen res i se n’enfoten, de nosaltres. I la dels qui els votem, els paguem el sou i som enganyats. Fins quan ho permetrem?
