Una nit llarga pels independentistes i encara més si escrivim en un mitjà de comunicació.
A les 9 del matí d’avui divendres, hi ha, promoguda per l’ANC, una concentració de suport al president Puigdemont davant el consolat italià a Barcelona. I una altra, promoguda pels partits independentistes de Sardenya davant el tribunal de Sàsser, que decidirà si posar en llibertat Puigdemont o engegar el procediment d’extradició.
Independentment de si qui llegeix aquestes ratlles pensa que Puigdemont és el principal actiu de l’independentisme o si, després de les falses DUI, pensa que és el principal enemic de la independència, cal analitzar els fets objectivament.
Independentment del que decideixi el tribunal italià, el fet innegable és que Puigdemont ha estat detingut. Això ha passat òbviament perquè Espanya no és un estat democràtic del qual no ens en podem refiar. Però també ha passat per una cadena d’errades que, en aquest punt del relat, són inacceptables per a totes les persones que no estiguin anul·lades per dissonància cognitiva.
La primera errada és de Puigdemont, que ha cregut en Boye i la resta dels seus advocats, que no li han impedit de viatjar a Sardenya, malgrat no tenir immunitat. Segona errada, la de Boye, que ha confiat en el TGUE i ens va voler convèncer a tots que no passava res quan, el dia 30 de juliol, es va retirar la immunitat a Puigdemont, Ponsatí i Comín presumptament, perquè les euroordres estaven suspeses. Doncs, de moment, ja ha passat quelcom de seriós que és la detenció provisòria de Carles Puigdemont.
La tercera errada seria la del Tribunal General de la Unió Europea, que va retirar la immunitat dels 3 eurodiputats per refiar-se (o era còmplice de l’engany?) que Espanya havia retirat les euroordres.
Tot aquest cúmul de desencerts és encara més increïble i imperdonable perquè passa que 3 gendarmes francesos es van presentar a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent per a demanar si hi esperaven Puigdemont el dia 16 d’agost. Es fa difícil creure que aquest fet publicat a bastament als mitjans de comunicació no fes saltar totes les alarmes a l’equip de Puigdemont.
Esperem, doncs, que tot sigui no res més greu que un ridícul espanyol més i Puigdemont sigui alliberat ben aviat.
Seria més fàcil per a Catdavant limitar-se a explicar com de dolenta és Espanya i fer una defensa incondicional de presumptes independentistes que no fan mai la independència. Però ja hi ha un munt de mitjans que ho fan, sentiríem que enganyem els nostres lectors i estaríem incomplint el compromís adquirit en aquest editorial.
