“Doneu-me 68 diputats i declaro la independència aquesta mateixa tarda”, aquestes declaracions no són d’un independentista hiperventilat a Twitter, són d’Oriol Junqueras, president d’ERC i ex vicepresident de Catalunya, el 25 de juny del 2013. El seu partit ha format part de majories de 72 i 74 diputats abans i després de sortir de la presó. O sigui que els qui diuen que la presó ha canviat Junqueras, o la resta d’indultats a pitjor, pateix un cas més o menys sever de dissonància cognitiva.
Ahir Junqueras, que ja va renunciar a la unilateralitat, va dir dissabte en una entrevista al programa Via Lliure de RAC1, que calia apel·lar al diàleg i va afirmar que la comunitat internacional “ens demana que no ens aixequem de la taula de negociació”.
Cal aclarir alguns punts a Oriol Junqueras.
Abans que res això de “Comunitat internacional” així en abstracte, no vol dir res. A més a més la comunitat internacional feliçment no és qui decidirà si Catalunya recupera o no la independència, això depèn del poble de Catalunya. Diem feliçment perquè les experiències de 1714 i 1936 no són motivadores en aquest aspecte. I el poble ja vam optar per la independència a les plebiscitàries al 2015 i al referèndum del 2017. Però és que tenim dret a ser tractats com a ciutadans i no com a súbdits. Junqueras quan diu això ha d’ensenyar comunicats en què algun referent de la comunitat internacional demani concretament això. A aquestes alçades de la pel·lícula, la seva paraula no val res.
Junqueras diu que si passats 2 anys la taula de negociació no ofereix resultats, caldrà un nou embat democràtic que, segons ell, seria un referèndum amb reconeixement internacional i que aquest requereix no aixecar-se de la taula. I el prestidigitador ha fer rutllar la sínia una vegada més.
Caldrà que com a societat ens demanem – sense por de la veritat i ignorant la unanimitat de tots els mitjans processistes pròpia de l’experiment d’Asch – per què havia de posar Espanya a la presó un grup de polítics que inclou Junqueras que tot el que han fet i dit abans i després de la presó afavoreix l’estat espanyol. Potser llegir aquest article que enllacem aquí, ho aclarirà un xic.
