Quan parlem de Titanic a tothom ve al cap la pel·lícula dirigida per James Cameron i interpretada per Leonardo di Caprio i Kate Winslet, guanyadora d’11 Oscars al 1997.

No és però l’únic film fet sobre la tragèdia. De fet se’n poden trobar fins 8 versions destacant-ne “A night to remember” de nacionalitat britànica feta al 1958 i del qual Cameron va agafar escenes gairebé íntegres.

La que més interès històric desperta és però la versió feta pels nazis al 1943 sota el control directe de Goebbels. Es pot veure íntegrament a Youtube en alemany i subtítols en anglès. El nazisme era conscient del poder del cinema des del seu accés al poder. La seva versió del Titanic fou la superproducció més cara feta fins llavors a Alemanya. Fou encarregada a Herbert Selpin, autor de 23 films i poc fanàtic dels nazis.

La pel·lícula deixava com covards i gasius els britànics i posava els alemanys de 3a classe com herois. Despullada de la propaganda, si es cert que fins i tot acceptant la versió oficial de l’Iceberg, la provatura de batre el rècord de velocitat per fer pujar les accions de la companyia naviliera va ser causa del naufragi.

Les disbauxes del assessors militars que dificultaven molt el rodatge van generar les crítiques de Selpin, que traït pel seu guionista va ser empresonat. L’endemà va aparèixer “suïcidat” a la seva cel·la. Se’l pot considerar la darrera víctima del Titànic.

Acabada la pel·lícula, fou estrenada a la França ocupada però no a Alemanya per por que el realisme desmoralitzés la població que patia bombardejos constants per part dels aliats.

La maledicció del film es consuma quan el vaixell Cap Arcona, on es va filmar la pel·lícula, va ser enfonsat erròniament per l’aviació britànica al 1945, seguint una sort similar a la del Wilhelm Gustloff que ja vam explicar a Catdavant. Hi van morir més de 5000 supervivents dels camps d’extermini amb destinació a Suècia. Més del triple dels 1500 morts del Titànic original.