El retorn sorpresa –sorpresa, si més no, per a la immensa majoritat- de Meritxell Serret ha aixecat polseguera. Recordem que fa uns dies va deixar el càrrec de delegada de la Generalitat davant la UE per a tornar a Catalunya, tenir-se a disposició del Supremo espanyol, romandre en llibertat i agafar l’acta de parlamentària. Pocs dies després, va ésser entrevistada al ‘Preguntes freqüents’.

Dimecres, el ministre espanyol de Justícia va negar l’existència de presos polítics i de repressió com a resposta a les qüestions del cupaire Albert Botran -habitual en situacions surrealistes-  i en va posar com a exemple el retorn de Serret.

De parts pròximes a Junts, s’ha posat en circulació la teoria -que la major part de mitjans tractaria de conspirativa- que la tornada de Serret és part d’un pacte entre Espanya i ERC per a augmentar les probabilitats que Puigdemont sigui extradit, tot dignificant el règim espanyol.

Aquesta teoria es fomenta en el fet que el retorn de Serret, en coincidència amb la concessió del suplicatori, complica l’estratègia legal de Puigdemont; i un altre argument, seria el canvi d’advocat: Iñigo Iruin -advocat del cas Lasa i Zabala i d’Arnaldo Otegi- en comptes de Gonzalo Boye.

Paradoxalment, aquests arguments que en un pati de col.legi o en un bar poden tenir una certa trajectòria, quan es parla d’operacions d’estat, per definició secretes, demostren que el que passa és quelcom de pitjor o, si més no, diferent. Recordem allò tan castellà que diu “que se logre el efecto sin que se note el cuidado”.

Aquestes teories sorgeixen del fet de no voler acceptar que Puigdemont –que ha liderat dues falses DUI i ha impedit la independència- ha servit Espanya de manera més decisiva i remarcable que no pas, tots plegats, VOX, PP i l’agònic Ciudadanos.

Però, si amb finalitats de recerca oblidéssim aquest fet i Espanya -si seguim la versió imposada als catalans- volgués agafar Puigdemont, no faria pas les coses com les fa en els aspectes que en segueixen, perquè ocultar les seves intencions seria part essencial del pla: primer, no hauria esperat el suplicatori per a fer tornar Serret, atès que ja fa setmanes que Espanya sap que el suplicatori seria concedit i l’hauria fet tornar abans; tampoc no hauria fet servir ni un advocat de perfil alt com ara Iruin, sinó un no ningú que acceptés dòcilment la traïció i, en cap cas, es triaria per a pactar amb les clavegueres un aparent enemic seu, com és l’advocat abertzale.

Ni tampoc, Espanya hauria destapat el pla tot fent que el ministro lloés Serret. I per a desmuntar definitivament aquestes teories, ni Rull hauria fet cap piulada per a felicitar Serret de la tornada ni molts diputats de JuntsxCat l’haurien aplaudida al Parlament.

Tot això demostra que el pla espanyol no és pas per a perjudicar Puigdemont, sinó per a aconseguir que la major part de catalans ho cregui, i així, obtenir dos objectius: enfrontar l’independentisme i crear tensió al carrer si l’extradeixen, per a poder-nos acostar a un Referèndum Espanyol de Revocació de la Independència de Catalunya (RERIC).