3.500 milions d’euros i 102 morts és el balanç d’Espanya en el conflicte bèl·lic de l’Afganistan en 20 anys. Atenent uns arxius desclassificats dels Estats Units, el govern d’Aznar va enviar al país asiàtic 100 tancs, 4.000 cartutxos de morter, 200 míssils o 65.000 pistoles –un total de 17.000 tones d’armament–, a l’exèrcit afgà protegit per George W. Bush sota el pretext de la “guerra global contra el terror”, revifada arran del tèrbol atemptat a les torres bessones de 2001.
Casualment, el Ministerio de Defensa no té constància d’aquesta ingent quantitat d’armament però Alejandro Pozo, expert del Centre Delàs, es queixa que la remesa es va fer sense control parlamentari i el material ja és o caurà en mans de talibans i altres grups armats.
Segons la plataforma Desarma Madrid, des de Felipe González fins avui Espanya ha pres part en 91 intervencions militars a l’exterior, amb un cost econòmic d’uns 18.000 milions d’euros i més de 127.000 militars implicats. Dels 27.000 enviats a l’Afganistan, 102 han perdut la vida i una seixantena dels quals ho va fer al Iak-42 en un nyap obscè: l’avioneta tenia la caixa negra espatllada, els pilots acumulaven 23 hores de treball, el govern del PP no havia contractat les assegurances obligatòries i en els taüts dels soldats morts hi havia fragments de diferents cossos.
Recentment, Pedro Sánchez i Biden han pactat l’ús de les bases militars de Rota i Morón –regalades per Franco als Estats Units–, però solament per acollir afgans col·laboradors amb Washington. L’objecte és rentar la cara després de les expulsions de menors no acompanyats fetes per Interior al Marroc, que el jutjat de Ceuta ha qualificat d’il·legals atès que vulneren els drets dels infants. Vox ha demanat al govern una llista completa dels afgans refugiats per saber els motius de l’acolliment.
Desarma Madrid ha censurat el gest d’hipocresia de Sánchez, en recordar que de Rota i Morón “sortien, carregats de bombes, els avions que van sembrar l’Afganistan de mort i destrucció. Ara hi tornen amb algunes de les persones que busquen refugi, però milions d’elles quedaran abandonades a la seva sort”.
Per acabar-ho d’adobar, el CGPJ –caducat i en funcions d’ençà 1.000 dies–, ha fet una crida a la comunitat jurídica internacional per “exigir el respecte dels drets humans a l’Afganistan” mentre continua dictant sentències arbitràries en què la indivisible unitat de la nació espanyola es manté com el bé jurídic suprem.
