El Gobierno espanyol va aprovar ahir l’indult a les 9 persones que van tenir un paper destacat en la no independència de l’octubre de 2017, i que després es van lliurar voluntàriament a la justícia ocupant espanyola, mentre que d’altres companys, amb el President Carles Puigdemont, triaven anar-se’n del país.

L’unionisme al Gobierno ha mostrat ser-hi a favor i l’unionisme a l’oposició contra; el Consell d’Europa a favor en un report aprovat dilluns; el processisme a favor però el considera insuficient, i reclama amnistia i autodeterminació, conceptes propis dels anys 70 i que són incompatibles amb haver guanyat la independència al 2015 i al 2017.

Ara caldrà veure quins efectes té en la voluntat del poble de Catalunya de recuperar la llibertat després de 300 anys i si el preu a pagar és la nostra pretesa rendició, que no tindran. Tot veient els presents a l’acte del Palau, on hi havia els representants de la major part d’eines mediàtiques i econòmiques de col·laboració amb l’ocupant, no fa gaire bona fila. El Govern -que en les persones de Pere Aragonès i Jaume Giró, gaudeix de casaments amb exactament la mateixa gent- hi va escenificar la no assistència.

Qui no hi va faltar és Ernest Benach, ex-president del Parlament per ERC. Aquests dies que les declaracions de Jordi Sànchez, un dels 9 indultats, han fet recordar el llibre “La traïció  dels líders” on Xirinacs en parlava, de Sànchez, cal recordar que Benach -amb Sellarès, Carod, Llach i d’altres- ja va trair Xirinacs al 1980 amb la creació de Nacionalistes d’Esquerra que, un cop neutralitzat Xirinacs, es va dissoldre.