L’experiència com a actor ha servit a Zelenski per convèncer el Congreso, que no ha dubtat a ovacionar-lo quan el president ucraïnès s’hi ha dirigit per videoconferència. La petició d’endurir les sancions a Rússia i l’acusació al govern de Putin de voler liquidar la diversitat −oblidant el setge letal al qual el seu executiu ha sotmès la comunitat LGTBI, als gitanos i opositors en els darrers vuit anys al Donbass− han estat les perles del discurs d’un Zelenski que s’ha permès el luxe cínic d’invocar Gernika com a element comparatiu. És a dir, la cambra que representa el poble espanyol ha aplaudit un polític que recentment va il·legalitzar una desena de partits, té un exèrcit infestat de militars d’ideologia nazi, guardona ultres i lloa Stepan Bandera.
Quatre diputats han refusat aplaudir Zelenski: Mireia Vehí i Albert Botran (CUP), el portaveu del BNG Néstor Rego i Enrique Santiago, secretari d’estat de l’agenda 2030 i líder del PCE. Roser Maestro, diputada d’IU i membre del Partit Comunista del País Valencià, no ha volgut ni entrar al Congreso i ha estat contundent a Twitter: “Per Vadim Papura, per Edy Bozambo, pel nostre partit germà il·legalitzat, per la llibertat dels germans Kononovich i per consciència antifeixista m’he quedat fora del Congreso. Vomitiva la referència a Gernika”.
De fet, IU ha mostrat el seu “absolut respecte institucional” al president ucraïnès, per bé que el 2019 denunciava en un comunicat que Ucraïna, “amb el suport fonamental i vergonyós de la Unió Europea, ha esdevingut un Estat on l’extrema dreta i els neonazis fan i desfan només pel fet que ajuden a contenir la suposada amenaça russa”. Una perspectiva que coincideix amb allò que des de Catdavant vam avisar sobre els riscos de creure’s a ulls clucs el discurs únic oficial que satanitza Putin i beatifica Zelenski.
Mentrestant, la incertesa sobre la presumpta matança de l’exèrcit rus a Butxa va creixent. Les dates no quadren: Rússia va anunciar que abandonava la zona el dimarts dia 29, l’endemà Ucraïna ho va confirmar i dijous l’alcalde de Butxa va fer un vídeo en què no esmentava els 300 morts, que per art de màgia, apareixien el dia 3. Unes imatges sobre cossos perfectament alineats –alguns dels quals es movien–, el braçalet blanc de les víctimes –senyal identificador dels civils russos que intentaven arribar als corredors humanitaris– i, sobretot, el fet que el Regne Unit hagi negat a Rússia el dret de convocar al Consell de Seguretat de l’ONU augmenta les sospites sobre un atemptat de falsa bandera.
“La veritat sobre Butxa és allà fora però potser sigui massa inconvenient per ésser descoberta”, ha dit Scott Ritter, exoficial americà d’intel·ligència del cos de marines dels Estats Units. “Ucraïna necessita guanyar en l’espai del relat allò que no guanya en el terreny militar” ha assegurat Javier Couso, eurodiputat expert en geopolítica.
