“M’obligaven a fer exercicis físics, sobretot flexions, jo estava nua i mentrestant em pessigaven els mugrons i em van tocar la vagina dues vegades.” No es tracta pas d’una novel·la de ficció sinó del relat esgarrifós de Saioa Agirre, que suma al de l’advocada Naia Zuriarrainha, sofert el 2010 després d’una detenció dictada per l’aleshores jutge i actual ministre Marlaska. A ella la van humiliar verbalment, grapejar i li van cobrir tot el cos de goma escuma mentre li llançaven aigua freda al cap i amb prou feines podia respirar.

Un conjunt de parlamentaris d’EH Bildu, ERC, Junts, Podem, Anticapitalistes, Sinn Féin, Independents for Change i Régions et Peuples Solidaires han preguntat a la Comissió Europea sobre els mecanismes disponibles per garantir que l’Estat espanyol compleixi l’article 4 de la Carta dels Drets Fonamentals sobre la prohibició de la tortura en la detenció de persones. Són només dos dels 4.113 casos acreditats de maltractament a Euskadi entre 1960 i 2014 que el director Ander Iriarte ha recollit en un documentari.

D’altra banda, Muath Hamed és un periodista palestí que viu refugiat a Espanya juntament amb la seva família i que fou disparat en cinc ocasions i empresonat una desena de vegades durant el conflicte; el proppassat febrer fou citat a les dependències de la Guàrdia Civil de Madrid on va ser sotmès a un interrogatori il·legal i amenaces a la seva família.

En una resposta escrita, el ministeri de l’Interior s’ha defensat dient que l’actuació dels agents “s’ajustava a dret” i tenia per objecte comprovar si el periodista podria constituir un perill per a la seguretat d’Espanya. El mateix ministeri de l’Interior que assegura no tenir als seus arxius dades sobre els afusellaments de 1975 ni saber on cercar-les.