El darrer cap de setmana va arribar a la fi l’accidentada temporada 2020. Encara tot recuperant-nos de l’ensurt pel greu accident de Sébastien Grosjean, el Gran Premi de Bahrein va ésser guanyat per Max Verstappen (Red Bull), cosa que no fou prou perquè pogués esdevenir sotscampió, honor que va recaure a Valtteri Bottas (Mercedes).

L’atenció és posada ja en la temporada 2021, que tindrà com al.licient saber si Lewis Hamilton desigualarà a set títols amb Michael Schumacher. Precisament Mick Schumacher, el seu fill, nou campió de la Fórmula 2, s’estrenarà a la F1 amb l’equip Haas. I la tornada de Fernando Alonso a l’equip Renault (ara Alpine) és també un dels punts forts de la temporada vinent.

En un article publicat fa poques setmanes, explicàvem l’assaig de xantatge d’Alonso a McLaren perquè deixessin Hamilton, company seu aleshores, sense benzina, per tal que aquest no pogués acabar la cursa i d’aquesta manera procurar la seva pròpia victòria.

Però qui pensi que aquell va ésser el fet més escabrós en la carrera del bicampió espanyol, erra. Som al Grand Prix de Singapur del 2008, el 15è de la temporada. Alonso, després d’un any a McLaren, havia tornat a Renault dirigit per Flavio Briatore, posteriorment implicat en diversos escàndols i molt vinculat al patró de la Fórmula 1 Bernie Ecclestone. Renault duia gairebé dos anys sense guanyar una cursa i semblava prop d’abandonar la competició, a la qual havia retornat al 2008 en comprar Benneton.

A la volta 15, Nelson Piquet Junior, company d’Alonso, va estavellar el seu auto al revolt 17 que no tenia grua a prop. Això va obligar que hi sortís l’auto de seguretat. Fernando Alonso, que havia sortit 15è a la cursa, s’havia aturat a boxes tres voltes abans, estratègia ja considerada estranya de bon principi. I gràcies a la sortida de l’auto de seguretat, Alonso va guanyar la cursa. D’entrada considerat un accident, al 2009 la FIA va començar-ne una indagació que va confirmar la conspiració i que va acabar amb la sanció per tota la vida a Briatore. Renault va rebre una pena suspesa de dos anys. Per contra, Alonso, com que no es va considerar provat que ell i els seus mecànics coneguessin la conxorxa, va ésser absolt. Havia nascut “Teflonso”.

Tenint en compte que aquell Grand Prix va ésser el primer fet de nit, podem dir que la victòria d’Alonso es va produir nocturnament i amb traïdoria.

El cap d’esports del diari britànic The Times va encetar el debat de si es tractava del cas més gran de frau a la història de l’esport “per les potencials conseqüències mortals per a Piquet, per a d’altres pilots, oficials i espectadors”.

El parany de Renault en benefici d’Alonso va tenir un reguitzell de conseqüències paradoxals: Massa, que era capdavanter a la cursa, va acabar 13è i això li va fer perdre el mundial per un sol punt en benefici de Hamilton, que va guanyar així el seu primer mundial; per altra banda, si al 2007 les accions d’Alonso van costar un títol a McLaren que va anar a parar a Ferrari, al 2008 el “Crashgate” va comportar la situació inversa. Finalment, l’accident intencionat de Nelson Piquet Junior va impedir Massa, un altre brasiler, d’obtenir el títol mundial. Des d’aleshores ni cap pilot de Ferrari ni cap compatriota dels Piquet i Senna ha regnat la F1.