Fa uns dies en Lewis Hamilton va assolir el seu setè Campionat del Món de Fórmula 1 i va empatar amb en Michael Schumacher. El seu company en començar a McLaren, en Fernando Alonso, tornarà a les pistes al 2021 amb l’escuderia Renault amb la qual va guanyar els títols del 2005 i 2006.

A Catalunya, les opinions majoritàries pel que fa a en Fernando Alonso són negatives per la seva arrogància, planys, espanyolisme i madritisme. D’altra banda, hi ha afeccionats a la principal competició automobilística internacional que el consideren un dels millors pilots de la història i l’anomenen “El toro”.

Tal com explica en Tom Bower a la biografia “No Angel. The secret live of Bernie Ecclestone” sobre l’expresident i director executiu de la Fórmula 1 -i es recull àmpliament als mitjans de comunicació de parla anglesa-, en Fernando Alonso és al bell mig de dos dels principals escàndols de la competició: el “spygate” del 2007 i el “crashgate” del 2008. En aquest article explicarem el primer i la setmana vinent el segon.

La temporada 2007, un empleat de McLaren va tenir accés a un manual confidencial de Ferrari. Quan la seva parella va anar a fotocopiar-lo a una botiga va esclatar la polèmica, però això no demostrava que McLaren n’hagués fet ús. Al Gran Premi d’Hongria, després d’una picabaralla per la pole-position entre n’Alonso i en Hamilton -que va acabar amb una sanció de cinc posicions per a n’Alonso a la graella-, el pilot asturià va provar de fer xantatge al seu patró en Ron Dennis: o posava poca benzina a en Hamilton per a impedir que acabés la cursa o donaria proves a la FIA  de l’espionatge. En Dennis ho va refusar, en Hamilton va guanyar i n’Alonso va acabar en quart lloc. Però n’Alonso ja havia enviat el seu ordinador a en Max Mosley i McLaren va ser sancionat amb una multa rècord de 100 milions de dòlars i tots els punts del Mundial de Constructors. Per contra, en Fernando Alonso en va sortir net.

Per això, en una retransmissió per a la BBC, l’expilot de Fórmula 1 Martin Brundel el va batejar com ‘Teflonso’ per la seva habilitat de ser a tots els escàndols sense apegar-s’hi, semblant a les paelles revestides d’aquest material. Com a acte de justícia poètica cal destacar que n’Alonso va acabar tercer en aquell Mundial, a un sol punt del campió Raikkonen (Ferrari). Sembla que tot indica que, sense la sanció guanyada per obstruiren Hamilton a la qualificació, ara seria tricampió.