Carles Puigdemont ha tornat a aparèixer per carta, després de la investidura d’Aragonès. Després d’oferir lleialtat a Aragonès, ha criticat que se l’hagi volgut fer passar per tutor de les negociacions, tot justificant haver-se’n mantingut al marge.

També fa una crida a la unitat independentista, que sonarà molt bé als seus fidels però que als més objectius els indignarà per dos motius: aquest cant a la unitat resta contradit  amb el paper que va fer Junts a la cimera per la unitat independentista convocada per Donec Perficiam, i també pel fet que Junts ignori el manifest unitatperladui.directe68.cat. A més a més, la pretesa unitat que proposa el 8è president de la Generalitat autonòmica no és per a fer la DUI, sinó per a negociar amb Madrid.

La carta, força llarga com Puigdemont mateix reconeix, lloa el 1r d’octubre, però ho potineja quan reivindica una República que mai no es va declarar.

En resum, l’equilibri d’interessos a Junts és prou evident atès que han protegit Puigdemont de les negociacions, les quals han permès de fer un acord autonòmic que garanteix càrrecs i sous a Junts, però que ens allunya de la independència. És la repetició dels fets de l’octubre del 2017. Puigdemont era el president de les falses DUI, però a cop de llibres i opinadors han implantat el relat que ell solament passava per allà i que la culpa és tan sols d’ERC.

Junts hi guanya, Catalunya hi perd.