Al Principat de Catalunya, hi ha una coneixença creixent de les circumstàncies de l’assassinat de Guillem Agulló, l’11 d’abril del 1993, per un grup d’espanyolistes d’extrema dreta a Montanejos (Alt Millars). Altrament, és menys recordat Miquel Grau, que fou víctima d’un homicidi consumat avui fa 44 anys, víctima de les ferides rebudes 10 dies abans.
Per a contextualitzar-ne la situació, cal explicar que, paral·lelament a la creació de la “Platajunta” a Madrid, al País Valencià s’havia creat la Junta Democràtica del PV, el 5 d’agost de 1975, i, el 24 del mateix mes, el Consell Democràtic del PV. Convenientment empeltades per forces de l’Estat, aquestes institucions s’autodissolen i es constitueixen en un sol organisme: la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, el 24 de maig de 1976.
A Alacant, es crearia també la Taula de Forces Polítiques i Sindicals, més coneguda com la Taula d’Alacant. Aquí hi havia els Grups de Reflexió Socialista (d’aquí naixerà el PSPV), el Partit Carlista, la Unió Democràtica del País Valencià, el PC, Bandera Roja, el PTE, el PSP i el PSAN
La Taula d’Alacant va cridar a manifestar per la Llibertat, l’Amnistia i l’Estatut d’Autonomia. Cap a 25000 persones van desfilar pacíficament pels carrers d’Alacant; a la capçalera hi havia una gran senyera amb l’eslògan de la manifestació. Però, malgrat que estava autoritzada, els antiavalots van interrompre la manifestació en disparant pots de fum, pilotes de goma i, tot seguit, carregant indiscriminadament contra la població.
Després, vindria el Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política a Espanya al qual la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià va rebutjar de participar per considerar que no hi havia les condicions mínimes democràtiques, tal com requereix qualsevol consulta feta al poble.
En aquest context, el 6 d’octubre de 1977, uns afiliats al Moviment Comunista del País Valencià, entre els quals hi havia Miquel Grau i Llum Quiñonero, es trobaven a la Plaça dels Cavalls (popular) o de los Luceros, mentre fixaven cartells per la Diada del País Valencià. Algú, d’una balconada, va llançar poalades d’aigua, un test i, fins i tot, un totxo, que va anar a parar al cap de Miquel Grau.
La nit dels fets, el pare de Miquel agonitzava a l’hospital. La tràgica mort deixaria Josefina Gómez (la mare de Miquel), en poc temps, sense el fill gran i sense marit. El poble de seguida es va organitzar per tal de repartir bons d’ajut per a la família.
La indignació del poble augmentava cada cop més. En aquella època, l’aleshores Partit Socialista del País Valencià (quan encara no era PSOE Comunidad Valenciana) va emetre un comunicat de denúncia de l’assassinat.
La successió de fets desafortunats encara no es va aturar. El poble d’Alacant va sortir massivament al carrer per a acompanyar els familiars amb el taüt de Miquel Grau. El governador civil volia evitar de totes totes la potent imatge de la caixa embolicada amb una senyera i envoltada per la gentada. Va ser llavors quan va aparèixer la policia antiavalots, que va detenir les persones que portaven el taüt, se’l va emportar i va permetre que tan sols els familiars de la víctima anessin al funeral.
Després de la intervenció policial, una multitud de joves corria rambla avall, però els antiavalots els esperaven mentre tallaven el carrer.
Governació civil va poder controlar l’entrada al funeral però el taüt va tornar a estar molt ben acompanyat després, quan va sortir de l’església, atès que les autoritats no van poder pas impedir la gentada que va acompanyar la família, amb un taüt, ves per on, ja sense senyera.
Tot seguint l’acció policial amb el segrest del taüt, va ser famosa la intervenció a la Plaça dels Cavalls de Llum Quiñonero, companya de partit de Miquel i testimoni directe de l’assassinat.
Deu anys després, el 17 d’octubre de 1987, es va fer un acte a la Plaça dels Cavalls organitzat pel MCPV, el JCPV, el CJC i el MDT. A l’acte van tenir importància els discursos de Llum Quiñonero i Àngel Torregrosa, companys del Moviment Comunista del País Valencià.
D’aleshores ençà, el que ha passat no és més que un cúmul de disbarats de la dreta, que mira d’anul·lar la figura d’en Miquel mentre la, suposada, esquerra prova de recuperar-la sense gaire convicció. El juliol del 2015, tot aprofitant un canvi polític de no PP, l’Ajuntament d’Alacant va concedir a Miquel Grau la Medalla d’Or de la ciutat a títol pòstum i va decidir d’instal·lar una placa commemorativa a la plaça dels Cavalls i dedicar-li un carrer.
Però el PP alacantí, encapçalat per Luís Barcala (i actual batlle d’Alacant del 2018 ençà) va presentar un recurs als jutjats per la decisió de canviar els noms franquistes dels carrers. El jutge va donar la raó al PP atès que va considerar que el canvi de nom de més de 40 carrers i places de la ciutat no complia les condicions de la Llei de Memòria Històrica. I l’Ajuntament d’Alacant es va donar pressa per a anunciar que respectarien la mesura cautelar del jutjat.
I, d’ençà del 2015, no han cessat el atacs a la placa que recorda l’assassinat de Miquel Grau a la Plaça dels Cavalls. De fet, el batlle actual d’Alacant ha restaurat el monòlit però hi omet totes les circumstàncies del crim a Miquel.
En resum: som davant d’una figura que molesta i irrita molts sectors. La seva mort, envoltada de polèmica, recorda a la dreta el seu passat, però a l’esquerra també.
Per l’homicidi de Miquel Grau, fou condemnat a 12 anys el militant de Fuerza Nueva, Miguel Ángel Panadero Sandoval, però solament en va complir 4 pel fet de rebre un indult parcial.
El grup Al Tall va dedicar-li “A Miquel Grau” al 1979, inclosa al disc “Quan el mal ve d’Almansa…”
Per cridar “vull l’Estatut!”
ai, ai, ai, ai…
Per cridar “vull l’Estatut!”
a Miquel l’assassinaren.
Ço passà en Alacant,
soledat de l’ai, ai, ai…
ço passà en Alacant,
en Alacant el mataren.
Per cridar “vull l’Estatut!”
A Miquel l’assassinaren.
Ja el porten a soterrar,
Ai, ai, ai, ai…
Ja el porten a soterrar,
l’acompanya tot lo poble.
No poguérem dir-li adéu,
Soledat de l’ai, ai, ai…
No poguérem dir-li adéu,
perquè el taüt ens furtaren.
Ja el porten a soterrar,
l’acompanya tot lo poble.
Per guanyar la llibertat,
Ai, ai, ai, ai…
Per guanyar la llibertat,
quants germans tenen de caure.
Miquel Grau ja no està ací,
soledat de l’ai, ai, ai…
Miquel Grau ja no està ací,
quan avui tots l’esperàvem.
Per guanyar la llibertat,
quants germans tenen de caure.
